Bifenil polibromat
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els bifenils polibromats (sovint abreujat com a PBB pel seu nom en anglès Polybrominated Biphenyls) són un conjunt d'hidrocarburs bromats sintètics en els que un nombre situat entre 1 i 10 àtoms de brom romanen units amb un enllaç covalent simple a una molècula de bifenil.[1][2] Així doncs, són possibles fins a 209 congèneres diferents de PBB (excluint els isòmers òptics resultants de la rotació de bifenils substituïts asimètricament), si bé només uns pocs d'ells han estat presents a les barreges comercials.[1][3][4] Tots els congèneres amb el mateix nombre de bromurs reben el nom d'homòlegs. Per anomenar-los, la IUPAC fa servir la nomenclatura de Ballschmiter, la mateixa que s'utilitza per als bifenils policlorats. Formen part del grup dels retardants de flama bromats, que són considerats contaminants orgànics persistents.[1] Químicament, els PBB són molt similars als PCB.[3] Els PBB solen ser sòlids, incolors i inflamables. Són persistents i bioacumulables. Poden provocar problemes de salut com ara nàusees, vòmits, fatiga crònica, lesions cutànies i mal de panxa. No està demostrat que sigui cancerigen.[2] La seva producció es va aturar el 1974.[3] Tenien sobretot aplicacions a la indústria del plàstic per les seves propietats com a retardants de flama.[1][2]
Substància química | classe estructural d'entitats químiques |
---|---|
Estructura química | |