From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2012 tenia 99.336 batejats d'un total de 99.598 habitants. Actualment està regida pel bisbe Giovanni Dettori.
Dioecesis Altamurensis-Gravinensis-Aquavievensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Itàlia | |||||
Pulla | |||||
Parròquies | 40 | ||||
Separat de | bisbat de Bitetto | ||||
Població humana | |||||
Població | 170.400 (2018) (130,18 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 1.309 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | segle ix | ||||
Catedral | Santa Maria Assunta (Altamura) , Santa Maria Assunta (Gravina) Sant'Eustachio (Acquaviva) (cocatedral) | ||||
Organització política | |||||
• Arquebisbe | Giovanni Ricchiuti | ||||
Lloc web | diocesidialtamura.it |
La diòcesi comprèn les ciutats d'Altamura, Gravina in Puglia, Acquaviva delle Fonti, Santeramo in Colle, Spinazzola i Poggiorsini.
La seu episcopal és la ciutat d'Altamura, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta. A Gravina in Puglia i a Acquaviva delle Fonti hi ha les cocatedrals de la diòcesi, dedicades respectivament a Santa Maria Assunta i a Sant'Eustachio.
El territori està dividit en 40 parròquies.
La Diòcesi de Gravina va ser erigida al segle ix. La primera informació històrica d'un bisbe de Gravina, tot i que anònim, data del 817. Els antics bisbes de Gravina se sap que va gaudir el títol de "Episcopus Sancti Michaelis et Abbas Sancti Donati", que es refereix a la catedral-gruta de Sant Miquel i de l'abadia de Sant Donat, avui Belmonte.
En 969, en l'època romana d'Orient, en paral·lel a la institució del tema de Lucània, el patriarca de Constantinoble Polieucte, concedí a l'arquebisbe d'Otranto permís per consagrar el bisbes d'Acerenza, de Gravina, de Matera, de Tricarico i de Tursi, constituint una nova província eclesiàstica de ritu bizantí a cavall dels temes de Lucània i Langobàrdia.
Al voltant de l'any 1000 la seu de Gravina va ser suprimida, coincidint amb un període de crisi a la ciutat. La seu episcopal va ser restaurada a partir del segle xi després de la regió va ser conquistada pels normands. Gravina apareix entre les seus sufragànies d'Acerenza en una butlla d'Alexandre II de 1068. És clar que el pas de la diòcesi del ritu bizantí al ritu llatí entre els segles x i xi. Des del 1200 Gravina era sufragània de l'arxidiòcesi unida d'Acerenza i Matera.
La catedral de Gravina va ser construïda al segle xi, després d'un cataclisme es va ensorrar parcialment i més tard va ser reconstruïda al segle xv; custodia en un reliquiari un 1 braç de sant Thomas Becket, obtingut pel bisbe Robert en 1179.
Entre els bisbes destacables trobem: Samuele (1215), que va construir al seu càrrec l'església de la Mare de Déu d'Altamura, posteriorment declarada arcipresbiterato nullius (que està exempt de la jurisdicció del bisbe del territori); Giacomo II (1302), que va passar del ritu bizantí al romà per ordre de l'arquebisbe d'Acerenza; Vincenzo Giustiniani (1593), noble genovès, que va fundar el seminari, l'església de la Mare de Déu de Gràcia, i el convent de les caputxines; Domenico Cennini (1645), que va construir la residència episcopal; fra Domenico Valvassori (1686), fundador de l'acadèmia teològica.
El 27 de juny de 1818 amb la butlla De utiliori del Papa Pius VII la diòcesi de Gravina es va unir aeque principaliter a la diòcesi de Montepeloso i, al mateix temps, va passar a estar immediatament subjecta a la Santa Seu. Aquesta unió va durar fins a l'11 d'octubre de 1976, quan sota la butlla Apostolicis litteris del Papa Pau VI, la diòcesi d'Irsina (nom fictici de la ciutat de Montepeloso en 1898) es va separar de Gravina. Encara en 1976, el municipi de Spinazzola va ser retirat de la diòcesi de Venosa i s'incorporà en el de Gravina.
El 20 d'octubre de 1980 amb la butlla Qui Beatissimo Petro del Papa Joan Pau II Gravina va convertir en part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Bari.
Frederic II, després de refundar la ciutat d'Altamura al voltant de 1230, va erigir una gran església dedicada a l'Assumpció, amb el títol de Capella Palatina, a la que va concedir el privilegi de l'exempció de qualsevol jurisdicció que no fos imperial o papal. El Papa Innocenci IV el 1248 (o el 1252 segons altres fonts) va confirmar l'exempció de la jurisdicció episcopal (estatus equivalent a l'actual de prelatura territorial), confirmat pel Papa Innocenci VIII (1484-1492), qui va concedir als prelats una dignitat gairebé episcopal.
Tampoc van faltar en els segles posteriors conflictes d'interès entre els prelats d'Altamura i els bisbes de Gravina.
El Papa Climent VIII (1592-1605) va abolir definitivament la litúrgia de ritu bizantí que durant segles s'havia celebrat a l'església de Sant Nicolau de Mira a Altamura.
Durant el segle xix, Acquaviva també va ser declarada prelatura territorial i unida aeque principaliter a Altamura amb butlla Si aliquando del Papa Pius IX, de 16 d'agost de 1848. Amb aquesta butlla Acquaviva va ser declarada exempta de la jurisdicció de l'arquebisbe de Bari, de qui fins llavors havia depès.
Les dues prelatures comprenien un total de cinc parròquies.
El 25 d'abril de 1975 el bisbe Salvatore Isgrò va ser nomenat prelat d'Altamura i Acquaviva[1] a més de bisbe de Gravina (i Irsina), unint així in persona episcopi els tres seus.
El 20 d'octubre de 1980 amb la butlla Qui Beatissimo Petro del Papa Joan Pau II Acquaviva i Altamura perderen la seva independència secular i van ser sotmeses a l'arxidiòcesi de Bari.
El 30 de setembre de 1986 amb el decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, la diòcesi de Gravina i les dues prelatures d'Acquaviva delle Fonti i Altamura, ja unides in persona episcopi des de 1975, es van unir amb la fórmula plena unione i la nova circumscripció eclesiàstica va assumir el nom actual. Alhora, l'església prelatícia d'Altamura ser elevada a catedral i el territori de Santeramo in Colle, ja part de la l'arxidiòcesi de Bari-Bitonto, va ser annexada a la nova circumscripció eclesiàstica.
A finals del 2012, la diòcesi tenia 168.500 batejats sobre una població de 170.500 persones, equivalent al 99,3% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 37.750 | 37.965 | 99,4 | 47 | 42 | 5 | 803 | 5 | 50 | 9 | |
1969 | 60.682 | 61.670 | 98,4 | 56 | 45 | 11 | 1.083 | 14 | 150 | 18 | |
1980 | 65.326 | 67.860 | 96,3 | 60 | 49 | 11 | 1.088 | 14 | 153 | 20 | |
1990 | 150.070 | 150.674 | 99,6 | 96 | 71 | 25 | 1.563 | 1 | 36 | 267 | 39 |
1999 | 158.200 | 159.826 | 99,0 | 95 | 74 | 21 | 1.665 | 5 | 23 | 180 | 39 |
2000 | 158.650 | 160.173 | 99,0 | 102 | 76 | 26 | 1.555 | 5 | 28 | 233 | 39 |
2001 | 162.000 | 163.408 | 99,1 | 95 | 72 | 23 | 1.705 | 9 | 31 | 215 | 39 |
2002 | 162.000 | 162.986 | 99,4 | 96 | 74 | 22 | 1.687 | 9 | 34 | 197 | 39 |
2003 | 163.938 | 165.138 | 99,3 | 106 | 81 | 25 | 1.546 | 9 | 32 | 196 | 39 |
2004 | 161.864 | 165.090 | 98,0 | 105 | 80 | 25 | 1.541 | 10 | 32 | 190 | 39 |
2006 | 163.735 | 168.658 | 97,1 | 95 | 76 | 19 | 1.723 | 8 | 25 | 193 | 40 |
2012 | 168.500 | 170.500 | 98,8 | 91 | 69 | 22 | 1.851 | 11 | 24 | 160 | 40 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.