1980
any From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Remove ads
Esdeveniments
- Països Catalans
- 18 de febrer, Barcelona: Es presenta el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.[1]
- 20 de març, Catalunya: s'hi celebren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des del temps de la República; Heribert Barrera en fou elegit president i Jordi Pujol esdevindrà president de la Generalitat.
- 12 de maig, Barcelona: Mercè Rodoreda rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
- 22 de maig, Barcelonaː Es constitueix novament, ja en democràcia, la societat Ràdio Associació de Catalunya, que havia quedat convertida per la dictadura franquista en Radio España a Barcelona.[2]
- 30 de maig. Sabadell: inauguració del Museu d'Art de Sabadell.[3]
- 25 de juliol, Barcelona: S'inaugura el cafè-teatre El Llantiol, un club per exhibir-hi espectacles de màgia de prop.[4]
- 30 d'agost: inauguració del Camp de la Forana d'Alginet, amb el València Club de Futbol i la presència del president Pau Porta Bussoms
- 16 de desembre, Barcelona: al casino de l'Aliança del Poble Nou, es fa l'assemblea fundacional de Nacionalistes d'Esquerra.
- Mallorca: Es descriuen els primers exemplars vius de ferreret, un amfibi que es creia extint i només es coneixia per esquelets.
20 de març: Tarradellas i Suárez
30 d'agost, València Club de Futbol al Camp de la Forana
.jpg)
- Resta del món
- 28 de febrer, Andalusia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat que l'Estatut d'Autonomia s'ha de tramitar segons el procediment ràpid.
- 6 de març: París: l'Acadèmia Francesa anuncia que ha escollit Marguerite Yourcenar nova membre de l'acadèmia, i la primera dona.[5]
- 27 de març: Dijous d'Argent, caiguda dels preus del mercat internacional de la plata.
- 31 de març, Argenteau-Trembleur: tancament de la darrera mina de carbó de Valònia.[6]
- 20 de juliol: el tirador soviètic Aleksandr Melentiev bat el rècord del món de 50 metres pistola en fase de qualificació amb 581 punts.[7]
- 11 de setembre, Xile: s'hi aprova en referèndum la nova Constitució imposada pel règim de Pinochet.[8]
- 9 de setembre, Brussel·les: Bèlgica i els Països Baixos subscriuen el pacte de la Unió de la Llengua Neerlandesa
- 12 de setembre, Turquia: El cop d'estat del 1980 a Turquia, de caràcter militar, instaura un govern militar durant tres anys.
- 27 d'octubre, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Set presos de l'IRA Provisional i l'INLA comencen la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord centrada en les “Cinc Demandes” i que és un pas més de la protesta de la manta iniciada l'any 1976 i la protesta de la brutícia iniciada el 1978. Passats 53 dies, i amb un dels membres entrant i sortint del coma, Brendan Hughes, líder de la vaga de fam, en posa fi abans que mori cap dels set participants.
- 30 d'octubre: El Salvador i Hondures signen un tractat de pau i acorden posar la disputa fronterera que es va lliurar en la Guerra del Futbol de 1969 davant el Tribunal Internacional de Justícia.[9][10]
- 21 de desembre, Galícia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà ratificat l'Estatut d'Autonomia.
- S'escriu l'obra de teatre Traduccions.
- Col·lapse del Banc Nugan Hand en circumstàncies controvertides amb implicacions de la CIA i el crim organitzat.
Cinema i televisió
Fa 45 anys
El 1 d'agost, Home Box Office inaugurà el servici Cinemax als EUA.
Música
L'any destacà per les morts de John Bonham, Ian Curtis, John Lennon i Bon Scott. Es fundaren els grups DDT i Endelèkhia.
- Naiximents
- Morts
Premis Nobel
Videojocs
Després d'un llançament reduït a Fresno (ciutat de Califòrnia) l'any anterior, Mattel mamprengué la comercialització de la consola Intellivision als EUA.
Battlezone
Intellivision amb jocs
Mystery House
Sinclair ZX80
El 22 de maig Namco estrenà la recreativa Pac-Man als Japons. Al juny eixí el microordinador Sinclair ZX80 al Regne Unit.
Remove ads
Naiximents
Les persones nascudes el 1980 faran 45 anys el 2025.
Països Catalans
- 14 de gener, Elx, Baix Vinalopó: Carolina Cerezuela, actriu i model valenciana.[11]
- 19 de gener, Santpedor: Mireia Farrés i Bosch, trompetista catalana, solista de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.[12]
- 25 de gener, Terrassa, Vallès Occidental: Xavi Hernandez, futbolista català.
- 2 de febrer, Sabadell, Vallès Occidental: Oleguer Presas, futbolista català.
- 20 de febrer,
- Mollet del Vallès, Vallès Oriental: Neus Ballús, directora i guionista de cinema catalana.
- L'Ametlla de Mar: Fàtima Llambrich i Núñez, periodista especialitzada en informació policial i judicial.
- 10 de març, Barcelona: Núria Gago Roca, actriu i escriptora catalana en castellà.[13]
- 23 de juny - Barcelona: Mireia Calafell i Obiol, escriptora catalana.[14]
- 25 de juny,
- Gandia, València: Diana Morant Ripoll, enginyera i política valenciana, alcaldessa de Gandia (València) des de 2015.[15]
- València: Inma Cuesta, actriu de teatre, cinema i televisió valenciana.[16]
- 27 de juny, Barcelona: Amèlia Mora, guionista i escriptora en castellà i català, especialitzada en literatura infantil i juvenil.[17]
- 6 de juliol, Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat: Pau Gasol, jugador de bàsquet català.
- 19 de juliol, Alzira: Isabel Vallet, jurista valenciana, militant d'Endavant (OSAN); ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[18]
- 22 de juliol, Tessenderlo, Flandes: Kate Ryan, cantant flamenca de música dance i una de les més destacades a escala europea.[19]
- 9 d'agost, Vilafranca de Penedès: Núria Cabanillas, gimnasta rítmica, tricampiona del món i medalla d'or als Jocs Olímpics de 1996.[20]
- 17 d'agost, Tortosa: Irene Fornós i Curto, activista social i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya des de 2018.[21]
- 26 d'agost, Nova York: Macaulay Culkin, actor estatunidenc.
- 26 d'agost, Califòrnia: Chris Pine, actor estatunidenc.
- 25 de setembre, Palafrugell: Esther Ribot i Moliné, soprano catalana.[22]
- 29 de setembre: Anaïs Garcia Balmaña, nedadora catalana amb tres records paralímpics.[23]
- 8 d'octubre, Artà, Mallorca: Maria Antònia Massanet, poeta mallorquina.[24]
- 24 d'octubre: Alboraia: Anna Montañana i Gimeno, jugadora de bàsquet valenciana.[25]
- 19 de novembre, Barcelona: Georgina Oliva i Peña, sociòloga i política catalana.[26]
- 3 de desembre, Sarajevo: Zlata Filipovic, escriptora bosniana, autora d'El diari de Zlata.[27]
- 8 de desembre, La Pobla de Segur: Eugeni Roselló i Solé, corredor d'ultrafons.
- 10 de desembre, Vila-real, Plana Baixa: Paula Bonet, escriptora, il·lustradora i pintora valenciana establerta a Barcelona.[28]
- 16 de desembre, Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat: Patricia del Soto i Traver, jugadora de waterpolo catalana.[29]
- Vic: Roger Cassany i Viladomat, periodista català, cap de redacció de Vilaweb fins al 2014.
R. Archibald (m. 2020)
Zooey Deschanel
Gisele Bündchen
Resta del món
- 11 de gener, L'Havana: Celia Sánchez Manduley, guerrillera i política cubana, una de les líders de la Revolució cubana (n. 1920).[30]
- 13 de gener, Madrid: María de Villota, pilot de carreres espanyola (m. 2013).[31]
- 18 de gener, Vicente López, Buenos Aires, Argentina: Rodrigo Guirao Díaz, actor i model argentí.[32]
- 8 de febrer, Niort, Deux-Sèvres: Catherine Meurisse, dibuixant de còmics, il·lustradora i guionista francesa.[33]
- 25 de febrer, Lukara, Croàcia: Josipa Rimac, política croata i alcaldessa de Knin, una de les alcaldesses més joves d'Europa.[34]
- 7 de març, Watchung, Nova Jersey, EUA: Laura Prepon, actriu estatunidenca.
- 13 de març, Las Palmas de Gran Canària: Kira Miró, actriu i presentadora espanyola.[35]
- 21 de març
- Porto Alegre, Brasil: Ronaldo de Assis Moreira, conegut com a Ronaldinho Gaúcho, futbolista brasiler.
- Trondheim: Marit Bjørgen, esquiadora de fons noruega, una de les més destacades de la dècada del 2000.[36]
- 22 de març, Vigo, Espanya: Begoña Fernández Molinos, jugadora d'handbol gallega, guanyadora d'una medalla olímpica.[37]
- 29 de març, Québec, Canadà: Valerie Hould-Marchand, nedadora canadenca de natació sincronitzada, medallista olímpica.[38]
- 17 d'abril, Otawa: Jillian Tamaki, il·lustradora i dibuixant canadenca americana.[39]
- 18 d'abril, Kassel: Martina Müller, antiga futbolista alemanya nomenada millor jugadora d'Alemanya del 2013.[40]
- 10 de maig, Kasama, prefectura d'Ibaraki, Japó: marxadora japonesa.[41]
- 11 de juny:
- Azaria Chamberlain, nena desapareguda sobre la qual s'han fet pel·lícules, minisèries i llibres
- Martinsburg: Jennifer Armentrout, escriptora nord-americana de novel·les juvenils, també coneguda com a J. Lynn.[42]
- 15 de juny, Vitòria, Almudena Cid Tostado, gimnasta i actriu basca, especialitzada en la gimnàstica rítmica.[43]
- 17 de juny,
- Denizli, Turquia: Sıla Gençoğlu, més coneguda com a Sıla, cantant de pop turca.[44]
- Cuneo, Elisa Rigaudo, atleta italiana, medallista olímpica, especialitzada en marxa atlètica.[45]
- 29 de juny, Neath, Gal·les: Katherine Jenkins, mezzo-soprano gal·lesa que interpreta un ampli espectre de gèneres.[46]
- 10 de juliol, São Gonçalo, Brasil: Cláudia Leitte, cantant brasilera d'axé, que fou vocalista del grup musical Babado Novo.[47]
- 17 de juliol, Pamplona: Idoia Villanueva Ruiz, enginyera informàtica i política espanyola. Ha estat senadora i europarlamentària.[48]
- 20 de juliol, Horizontina, Rio Grande do Sul, Brasil: Gisele Bündchen, modelo i actriu Brasilera.
- 26 de juliol, Hamilton, Nova Zelanda: Jacinda Ardern, política neozelandesa, Primera ministra des d'octubre de 2017.[49]
- 9 d'agost, París: Lolita Séchan, escriptora francesa, autora especialment de contes infantils i d'escenaris de còmics.[50]
- 17 d'agost, Ourense: Cristina Pato, virtuosa gaitera i pianista gallega.[51]
- 26 d'agost, Lima: Diego Lama, videoartista
- 28 d'agost, Pretòria Philip Burger, jugador de rugbi
- 11 de setembre, Hamburg: Matt Zemlin, actor, productor, pianista, compositor i director.
- 12 de setembre,:
- Salvaleón, Badajoz: Marta Navarrete Llinás, química, doctora en neurociència i investigadora espanyola.[52]
- Xangai (Xina): Yao Ming (Xinès simplificat: 姚明) jugador de bàsquet xinès[53]
- 13 de setembre, Andradina, Brasil: Gilberto Ribeiro Gonçalves, futbolista brasiler.
- 30 de setembre, Kosice: Martina Hingis, jugadora professional de tennis de nacionalitat suïssa, diversos cops número u del món.[54]
- 13 d'octubre, Bangladesh: Julhas Mannan, activista i editor de la revista LGTB Roopbaan.[55]
- 31 d'octubre, Nova York: Alondra de la Parra és una directora d'orquestra mexicana.[56]
- 5 de novembre:
- Ibrahim Maalouf, trompetista, pianista, compositor de músiques de pel·lícules, arranjador, productor i professor de música.
- Mairena del Alcor, Sevilla: Eva María González Fernández, model, actriu i presentadora de televisió espanyola.[57]
- 1 de desembre, Madrid: Raquel Corral, nedadora de natació sincronitzada espanyola, guanyadora d'una medalla olímpica.
- 17 de desembre, Bakú: Dinara Aliyeva, soprano azerbaidjanesa.
- 18 de desembre, Staten Island, estat de Nova York: Christina Aguilera, cantant i actriu estatunidenca.[58]
- 27 de desembre, Herat, Afganistanː Nadia Anjuman, poeta i periodista afganesa, assassinada pel seu marit (m. 2005).[59]
Remove ads
Necrològiques
Entre les morts destacades de l'any hi ha les dels músics Bon Scott, John Bonham i John Lennon, el filòsof Jean-Paul Sartre, el cineasta Alfred Hitchcock, el divulgador Félix Rodríguez de la Fuente, el dictador Tito o l'escriptor Llorenç Villalonga.
- Països Catalans
- 14 de gener - Sabadell: Joan Maurí i Espadaler, pintor català (n. 1913).
- 27 de gener - Palma, Mallorca: Llorenç Villalonga i Pons, escriptor en català mallorquí.
- 24 de gener - Sabadell: Lluís Papell i Comas, periodista i escriptor català.
- 23 de febrer - el Masnou, Maresme: Maria Canaleta i Abellà, mestra catalana depurada durant el franquisme (n. 1896).[60]
- 21 de març - La Paz, Bolívia: Lluís Espinal i Camps, màrtir jesuïta, periodista i cinèfil català.
- 23 de març - Lleida: Maria Montull Rosell, primera odontòloga catalana (n. 1897).[61]
- 9 d'abril - València: Ascensión Chirivella Marín, primera llicenciada en Dret i col·legiada a Espanya (m. 1893).[62]
- 10 d'abril - Maó: Pilar Alonso, cançonetista menorquina, cantant de cuplets (n. 1897).[63]
- 23 de juliol - Barcelona: Alfons Comín, enginyer industrial, polític i publicista català (m. 1932).
- 26 de juliol - Barcelonaː Emília Palau Montolio, pianista catalana (n. 1903).[64]
- 28 de juliol - Barcelona: Joan Barceló i Cullerés, escriptor català (n. 1955).
- 2 d'agost - Ciutat de Mèxic: Maria Dolors Bargalló i Serra, política catalana (n. 1902).[65]
- 4 d'agost - Ciutat de Mèxicː Teresa Vilasetrú i Teixidó, mestra lleidatana exiliada a Mèxic.[66]
- 16 d'agost - Barcelona: Pau Vila i Dinarès, pedagog i geògraf català.
- 3 de setembre - Barcelona: Elvira Jofre, actriu de teatre i de veu catalana (n. 1915).[67]
- 22 de setembre - Barcelona: Maria Luz Morales, periodista i escriptora, referència clau del periodisme del segle xx (n. 1898).[68]
- 15 de novembre -
- Barcelona: Emili Pujol i Villarrubí, músic català 1886).
- Barcelona: Llucieta Canyà i Martí, escriptora i conferenciant (n. 1901).[69]
- Resta del món
- 1 de gener: Pietro Nenni, líder històric del socialisme italià.
- 3 de gener: Joy Adamson, naturalista austríaca.[70]
- 14 de gener: André Kostalanetz, director d'orquestra d'origen rus.[71]
- 14 de gener, Albany, Estat de Nova York: Rachel Fuller Brown, química estatunidenca codescobridora de la nistatina.[72]
- 16 de gener: Benjamín Palencia, pintor espanyol.[73]
- 21 de gener, Milà: Elvira de Hidalgo, soprano de coloratura i mestra de cant (n. 1891).[74]
- 22 de gener: Agustín Yáñez, escriptor mexicà.[75]
- 26 de gener: Andrés Saborit Colomer, dirigent socialista espanyol.
- 2 de febrer: Nova York (EUA): William Howard Stein, químic i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (n. 1911).
- 8 de febrer: Agustín Millares Carlo, paleògraf i acadèmic de les Illes Canàries.[76]
- 19 de febrer: Bon Scott, vocalista britànic, AC/DC[77]
- 22 de febrer: Oskar Kokoschka, artista.
- 29 de febrer: Yigal Allon, polític i militar d'Israel.
- 11 de març, Mar del Plata, Argentina: Julio de Caro, director d'orquestra i arranjador musical argentí (n. 1899).
- 14 de març, Alaska (EUA): Félix Rodríguez de la Fuente, etòleg, naturalista i divulgador ambientalista espanyol (n. 1928).[78]
- 15 de març: Félix Rodríguez de la Fuente, naturalista espanyol.
- 17 de març, Illinois: Mary Alice McWhinnie, biòloga estatunidenca i investigadora antàrtica, una autoritat en krill (n. 1922).[79]
- 24 de març: Óscar Romero, arquebisbe de San Salvador.
- 25 de març: Milton Erickson, metge i hipnoterapeuta
- 30 de març: Jesse Owens, atleta dels Estats Units.
- 5 d'abril: Max Cetto. arquitecte alemany-mexicà.[80]
- 12 d'abril: Aleksandr Oparin, bioquímic rus.
- 14 d'abril: Roma (Itàlia): Gianni Rodari, escriptor italià (n. 1920).[81]
- 15 d'abril: Jean-Paul Sartre, filòsof francès.(n. 1905).[82]
- 24 d'abril: Alejo Carpentier, escriptor i musicòleg cubà.[83]
- 29 d'abril, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Alfred Hitchcock, director de cinema anglès.
- 30 d'abril: Luis Muñoz Marín, poeta, periodista i polític.[84]
- 4 de maig, Ljubljana, Eslovènia: Josip Broz, conegut com a Tito, militar i polític croata, president de Iugoslàvia.[85]
- 6 de maig, Santiago (Xile): María Luisa Bombal, escriptora xilena (n. 1910).[86]
- 11 de maig: Fernando Soto (Mantequilla), actor mexicà.[87]
- 18 de maig: Ian Curtis, músic britànic membre del grup (Joy Division) (n. 1956).
- 7 de juny:
- Henry Miller, escriptor dels Estats Units.[88]
- Nova York (EUA): Philip Guston, pintor estatunidenc (n. 1913).[89]
- 18 de juny: Terence Fisher, director de cinema britànic.[90]
- 28 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Josep Iturbi Bàguena, pianista, compositor i director d'orquestra valencià (n. 1895).
- 9 de juliol:
- Arend Heyting, matemàtic holandès.[91]
- Rio de Janeiro, Brasil: Vinícius de Moraes, poeta, cantautor, compositor i escriptor brasiler (n. 1913).[92]
- 24 de juliol: Peter Sellers, actor britànic.
- 27 de juliol, el Caire (Egipte): Mohammad Reza Pahlavi —en persa محمدرضا پهلوی— fou Xa de l'Iran (n. 1919).[85]
- 17 d'agost: Azaria Chamberlain, nena desapareguda sobre la qual s'han fet pel·lícules, minisèries i llibres
- 20 d'agost: Pape'ete, Tahití: Joe Dassin, cantautor d'origen estatunidenc.
- 26 d'agost: Blackpoolː Lucy Morton, nedadora anglesa, medallista olímpica als Jocs de 1924 (n. 1898).[93]
- 3 de setembre, Cos Cob, Greenwich (Connecticut), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca.[94]
- 8 de setembre, Los Angeles (EUA): Willard Frank Libby, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1960 (n. 1908).
- 16 de setembre: Jean Piaget, psicòleg suís.
- 17 de setembre, Milà, Itàlia: Bianca Stagno Bellincioni, cantant i actriu italiana (n. 1888).
- 18 de setembre: Silver Spring, Maryland: Katherine Anne Porter, escriptora, periodista i activista política (n. 1890).[95]
- 20 de setembre:
- Madrid: Josefina Carabias, advocada, escriptora, locutora i periodista espanyola (n. 1908).[96]
- Josias Braun-Blanquet, botànic suís.
- 25 de setembre:
- John Bonham, músic, bateria de Led Zeppelin.
- Estocolm: Marie Under, poetessa estoniana, una de les figures més importants en la literatura d'aquest país (n. 1883).[97]
- 2 d'octubre, Gatteo: Lina Pagliughi, soprano italiana nascuda als Estats Units d'Amèrica (n. 1907).[98]
- 8 d'octubre, Grand Rapidsː Pearl Kendrick, bacteriòloga estatunidenca, que codesenvolupà el primer vaccí per a la tos ferina (n. 1890).[99]
- 15 d'octubre, St Margaret's at Clifeː Katharine Mary Briggs, folklorista britànica (n. 1898).[100]
- 7 de novembre, Ciudad Juárez, Mèxic: Steve McQueen, actor, productor, pilot d'automòbil i de moto estatunidenc.
- 22 de novembre: Mae West, actriu dels Estats Units.
- 24 de novembre, Pasadena: Henrietta Hill Swope, astrònoma nord-americana que estudià les estrelles variables (n. 1902).[101]
- 3 de desembre, Barcelona: María Cora Muñoz Raga –Cora Raga–, mezzosoprano valenciana (n. 1893).[102]
- 4 de desembre: Francisco Sá Carneiro, primer ministre de Portugal, en accident aeri.[103]
- 8 de desembre: Nova York (EUA): John Lennon, músic britànic (The Beatles).[104]
- 29 de desembre:
- Manuel Gago García, autor de còmics com El Guerrero del Antifaz.[105]
- Estocolm: Erik Asklund, novel·lista suec.
- Jeleznodorojni, Moscou Oblast, Unió Soviètica: Aleksandra Snejkó-Blótskaia, directora de cinema d'animació soviètica (n. 1909).[106]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads