La seu episcopal és la citat d'Ocier, on es troba la catedral de la Immacolata Concezione.
El territori està dividit en 30 parròquies, reagrupades en 3 vicariats (Ocier, Goceano, Monte Acuto) i sis zones pastorals.
L'actual diòcesi d'Ocier té els orígens a la diòcesi medieval de Bisarchio, que va ser unida a Castro.
Se sap molt poc dels orígens del cristianisme i la diòcesi en Bisarchio o Bisarcio. Es va establir potser al voltant dels segles xi i xii, obtenint una part del territori de la diòcesi de Castro. El primer document que acredita l'existència data (s'estima) de finals del seglexi i va ser un dels escrits per renovar els arxius de la catedral després d'un incendi.
Els primers bisbes coneguts són Nicodemo i Gavino, que van viure abans de 1082. Seguint Costantino Madrone (citat el 1102), va ser succeït pel bisbe Pietro, citat el 1116. La residència episcopal canvià un parell de vegades: primer a Giracle i després a Ardara.
El territori, menys extens que el de Castro, incloïa les actuals Ardara, Nughedu San Nicolò, Ocier i Tula i els llogarets, ara extints, de Butule, Urvei, Biduvè, Pianu, Lesanis, Pira i Mestighe. Va servir com a catedral l'església de Sant'Antioco. La diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Sàsser.
Al voltant del segle XV la crisi que colpejà una mica tota Sardenya porta una decadència també a Bisarcio, de manera que la seu de bisbe va ser traslladada per un període d'Ardara, i finalment, a la veïna Ocier. Després de la mort del bisbe Giovanni, l'8 de desembre de 1503, la diòcesi va ser suprimida amb la butllaAequum reputamus del PapaJuli II i incorporada a la de l'Alguer, on el bisbe d'Ottana havia traslladat la seva seu.
La diòcesi va ser restablerta pel Papa Pius VII el 9 de març de 1803 amb la butlla Divina disponente, guanyant territori (corresponent al de les antigues diòcesis de Bisarcio i Castro) per la diòcesi de l'Alguer i l'arxidiòcesi de Sàsser. Tot i que tenia el nom de Bisarcio, en memòria de l'antic centre, la seu episcopal era a Ocier.
El 12 de febrer de 1915, «suppressa antiqua Bisarchiensi denominatione»,[2] la diòcesi assumí el seu nom actual.