1933
any From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge. Va ser el 1933è any de l'Era comuna, el 933è any del segon mil·lenni i el 3r any de la dècada del 1930.
Remove ads
Esdeveniments
- Països Catalans
- 14 de febrer, Barcelona: Estrena d'El Cafè de la Marina, de Josep M. de Sagarra, al Teatre Romea, amb la companyia Vila - Daví.[1]
- 16 d'abril, Sitges: El Museu del Cau Ferrat és inaugurat com a museu públic.[2]
- 3 de setembre, Cambrils: s'inicien les obres de la primera gran transformació del port de Cambrils.[3]
- 9 de desembre, Castellar del Riu, Berguedà: S'inaugura el Xalet-Refugi de Rasos de Peguera, a la Serra d'Ensija.[4]
- 10 de desembre, Girona: Ràdio Associació de Catalunya (RAC) inaugura EAJ-38 Ràdio Girona, la primera de les emissores de la xarxa.[5]
- La Universitat de Barcelona passa ser la Universitat Autònoma de Barcelona, nom que conservarà fins al 1939 i que el 1968 adoptarà l'actual Autònoma.
- Lluís Companys passa a ser president de la Generalitat de Catalunya.
- Resta del món
- 4 de març, Estats Units: Franklin Delano Roosevelt comença el seu primer mandat com a president.
- 5 de març:
- República de Weimar: s'hi celebren eleccions legislatives: els Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys hi obtenen el 44% dels vots.
- Estats Units: el president Roosevelt hi declara un festiu bancari: tanca tots els bancs del país i congela totes les transaccions financeres (la Gran Depressió).
- 8 de març, Madrid: S'estrena al Teatro Beatriz Bodas de sangre, tragèdia en vers i en prosa de Federico García Lorca, escrita el 1931.[6]
- 23 de març, Alemanya: S'instaura la Llei de Capacitació.[7]
- 1 d'abril, Magdeburg, República de Weimar: Comença la persecució nazi contra els Testimonis de Jehovà.[8]
- 7 d'abril, entra en vigor a la Alemanya nazi el carnet Ahnenpass, el qual acreditaba a la persona com de sang alemanya, y per tant podia accedir als llocs de treball i a la administració del Tercer Reich.[9]
- 2 de maig: Celeste Caeiro, revolució dels clavells
- 25 de juny, Magdeburg: Joseph Rutherford envia a Adolf Hitler la carta Declaració de Fets.[10]
- 27 d'agost, Surwold (Alemanya): s'estrena la cançó de protesta «Die Moorsoldaten» al Camp de concentració de Börgermoor
- 29 d'octubre, Madrid, Segona República Espanyola: Es funda la Falange al Teatro de la Comedia de Madrid.
- 19 de novembre, Segona República Espanyola: Es duen a terme les eleccions generals espanyoles de 1933, on les dones voten per primera vegada a Catalunya, i a la resta de l'Estat espanyol.[11]
Premis Nobel
Remove ads
Naixements
- Països Catalans
- 21 de gener - Barcelona, Barcelonès: Julieta Serrano i Romero, actriu de cinema i teatre catalana.[12]
- 3 de febrer - Cervera, La Segarra: Rosa Fabregat, escriptora, Creu de Sant Jordi 2017.[13]
- 10 de març - Tortosa: Zoraida Burgos i Matheu, escriptora i bibliotecària catalana.[14]
- 17 de febrer - Sabadell: Josep Molins i Montes, atleta català (m. 2023).
- 28 de març - Barcelona: Tete Montoliu, pianista de jazz, cec de naixement (m. 1997).[15]
- 23 de gener - Ripoll: Jordi Roca i Tubau, artista i dissenyador gràfic.
- 15 de març - Barcelona: Carmen de Mairena, popular cantant i artista transsexual catalana (m. 2020).
- 21 de març - Barcelona: Núria Sales i Folch, historiadora catalana (m. 2023).
- 30 de març - Westlake Village, Califòrnia, Estats Units: Joe Ruby, animador, editor de televisió, escriptor i productor nord-americà, co-creador de la sèrie de dibuixos animats Scooby-Doo (m. 2020).
- 12 d'abril - Barcelona, Barcelonès: Montserrat Caballé i Folc, cantant d'òpera catalana.[16]
- 14 de maig - Manresa, Barcelonès: Joan Monegal i Castells, pintor català.
- 7 de juny - Sabadell: Mirna Lacambra Domènech, soprano i promotora musical catalana.[17]
- 9 de juny - Barcelona, Barcelonès: Montserrat Gudiol i Corominas, pintora catalana.[18]
- 21 de juny - Barcelona, Barcelonès: Joaquim Blume i Carreras, gimnasta català.
- 3 de juliol - Barcelona: Carme Barbarà i Geniés, dibuixant de còmic i il·lustradora.[19]
- 10 de juliol - Gironella, Berguedà: Maur Esteva i Alsina, monjo cistercenc català, abat del Monestir de Poblet (1970-1998).
- 20 de juliol - Barcelona, Barcelonès: Jacint Borràs i Manuel, empresari, polític i dirigent esportiu català.
- 25 de juliol - Barcelona, Barcelonès: Laly Soldevila, actriu catalana.[20]
- 9 de setembre - Cullera, Ribera Baixa: Rafael Talens Pelló, compositor i pedagog musical valencià.
- 22 de setembre - Barcelona: Lleonard Balada i Ibañez, compositor.[21]
- 22 d'octubre - Barcelona: Montserrat Mechó Cunillera, nedadora i paracaigudista catalana.[22]
- 11 de novembre - Barcelona: Rosa Regàs, escriptora catalana en llengua castellana.[23]
- 12 de novembre - Palma, Mallorca: Bartomeu Fiol i Móra, empresari i poeta mallorquí.
- 22 de desembre - Roda de Ter, Osona: Emili Teixidor i Viladecàs, pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana.
- Gavà, Baix Llobregat: Alexandre Ballester i Moragues, escriptor i dramaturg mallorquí.
- Resta del món
- 2 de gener - Kumagaya: Seiichi Morimura, escriptor japonès (m. 2023).
- 5 de gener, Construcció del Pont Golden Gate iniciat a San Francisco.
- 7 de gener, Niterói: Nicette Bruno, actriu.
- 9 de gener - Ribeirão Preto: Paulo Goulart, actor.
- 16 de gener, Nova York: Susan Sontag, intel·lectual i escriptora: novel·lista, assagista, crítica i directora de teatre i cine (m. 2004).[24]
- 17 de gener, el Caire, Egipte: Dalida, cantant i actriu d'origen italià i nacionalitat francesa, nascuda al Caire (m. 1987).[25]
- 19 de gener, Cienfuegos (Cuba): Rolando Cubela, revolucionari cubà (m. 2022).[26]
- 25 de gener, Paniqui, Filipines: Corazón Aquino, política filipina que fou Presidenta de les Filipines, primera dona cap d'estat a Àsia (m. 2009).[27]
- 15 de febrer, Violència política causada a Espanya i provoca més de cent morts.
- 18 de febrer, Sacriston, Anglaterra: Sir Robert William Robson, futbolista i entrenador.
- 21 de febrer, Tryon, Carolina del Nord: Nina Simone, cantant, compositora i pianista nord-americana.
- 24 de febrer, Savona, Itàlia: Renata Scotto, soprano i directora italiana.
- 1 de març: Rosa Francisca Fadul, advocada, funcionària i política dominicana.[28]
- 3 de març, Havars: Rosina de Pèira, cantant de cançons tradicionals en occità (m. 2019).[29]
- 12 de març, Bethel Park, Pennsilvània: Barbara Feldon, actriu nord-americana, coneguda pel seu paper a Superagent 86.[30]
- 14 de març, Londres: Michael Caine, actor i productor de cinema anglès.[31]
- 15 de març, Brooklyn: Ruth Bader Ginsburg, jutgessa associada al Tribunal Suprem dels Estats Units nomenada per Bill Clinton.[32]
- 16 de març, Madrid: Teresa Berganza, mezzosoprano espanyola.[33]
- 19 de març, Newark, Nova Jersey (EUA): Philip Roth, escriptor estatunidenc (m. 2018)[34]
- 1 d'abril, Constantina, Algèria: Claude Cohen-Tannoudji, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1997.[35]
- 9 d'abril: Jean-Paul Belmondo, actor francès.
- 26 d'abril, Múnic, Alemanya: Arno Allan Penzias, astrònom i físic nord-americà, d'origen alemany Premi Nobel de Física de l'any 1978.[36]
- 30 d'abril, Abbott, Texas: Willie Nelson, cantant de música country, autor, poeta, actor i activista estatunidenc.[37]
- 2 de maig, Lisboa: Celeste Caeiro, la dona que, el 25 d'abril de 1974, distribuí clavells als militars responsables del cop d'estat que enderrocava Marcelo Caetano, i la revoltà esdevenia, així, la Revolució dels Clavells.[38]
- 3 de maig:
- Nova York, EUA: Steven Weinberg, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1979.[39]
- Barnwell, Carolina del Sud, EUA: James Brown, cantant nord-americà (m. 2006).[40]
- 10 de maig, Alger: Françoise Fabian, actriu francesa.[41]
- 14 de maig, Madrid: María Moreno Blasco, pintora espanyola realista (m. 2020).[42]
- 19 de maig, Madrid: José Luis Abellán García-González, historiador de la filosofia i de les idees, i assagista espanyol.
- 1 de juny, Tel-Aviv: Rut Arnon, bioquímica israeliana codescobridora de l'acetat de glatiramer, utilitzat en el tractament de l'esclerosi múltiple.[43]
- 6 de juny, Sankt Gallen, Suïssa: Heinrich Rohrer, físic suís, Premi Nobel de Física de l'any 1986 (m. 2013).[44]
- 7 de juny, Nagoya: Tsuneko Okazaki, científica japonesa descobridora dels fragments d'Okazaki.[45]
- 9 de juny, Madrid: Marisa de Leza, actriu espanyola de cinema, teatre i televisió.[46]
- 14 de juny, Mula, Múrcia, Espanya: José María López Piñero, historiador de la ciència especialista en història de la medicina.
- 26 de juny, Milà, Itàlia: Claudio Abbado, director d'orquestra. Va ser director musical, entre d'altres, de La Scala de Milà, l'Òpera de Viena, l'Orquestra Simfònica de Londres i la Filharmònica de Berlín.[47]
- 13 de juliol, Soncino (Itàlia): Piero Manzoni, artista italià cèlebre pel seu art conceptual irònic, com a resposta a l'obra d'Yves Klein (m. 1963).[48]
- 20 de juliol, Providence, EUA: Cormac McCarthy, escriptor estatunidenc, premi Pulitzer.
- 26 de juliol, Evanston, Illinois, EUA: Edmund Strother Phelps, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia 2006.[49]
- 31 de juliol, La Haia, Països Baixos: Cees Nooteboom, escriptor i cronista de viatges dels Països Baixos que escriu en neerlandès.
- 1 d'agost - Pàdua: Toni Negri, politòleg, filòsof i pensador postmarxista italià (m. 2023).
- 7 d'agost, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Elinor Ostrom, economista estatunidenca, Premi Nobel d'Economia de 2009 (m. 2012).[50]
- 14 d'agost, Winterthur, Zúric (Suïssa: Richard Robert Ernst, químic suís, Premi Nobel de Química de l'any 1991.[51]
- 21 d'agost, Hatfield, Yorkshire, Regne Unitː Janet Baker, mezzosoprano anglesa.[52]
- 23 d'agost:
- Madrid: Amparo Soler Leal, actriu espanyola (m. 2013).[53]
- Alice (Texas), EUA: Robert Curl, químic estatunidenc.Premi Nobel de Química de l'any 1996.[54]
- 29 d'agost, Neuilly-sur-Seine, França: Ramses Shaffy, actor i cantant neerlandès.
- 2 d'octubre, Dippenhall, Hampshire, Anglaterra: John B. Gurdon, biòleg anglès.Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2012.[55]
- 9 d'octubre, Londres, Anglaterra: Peter Mansfield, físic anglès. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2003 (m. 2017).[56]
- 3 de novembre:
- Santiniketan (Índia): Amartya Sen, economista indi.[57]
- York, Anglaterra: John Barry, compositor de música anglès (m. 2011).[58]
- 4 de novembre, Xangai, Xina: Charles Kao, enginyer electrònic i físic xinès.
- 7 de novembre, Azemmour, Marroc: Abdallah Laroui, escriptor marroquí.
- 15 de novembre, Veauche, França: Françoise Héritier, etnòloga i antropòloga francesa (m. 2017)[59]
- 23 de novembre, Dębica, Polònia: Krzysztof Penderecki, compositor polonès (m. 2020).[60]
- 3 de desembre, Amsterdam, Països Baixos: Paul Jozef Crutzen, químic neerlandès.
- Zunhua, Hebei: Cong Weixi, escriptor xinès.
Remove ads
Necrològiques
- Països Catalans
- 2 d'abril - Barcelona: Guerau de Liost, pseudònim de Jaume Bofill i Mates, poeta català. (n. 1878)[61]
- 8 de maig - Pau, Occitània: Maria Lluïsa Güell López, pintora, pianista, organista i compositora (n. 1873).[62]
- 16 de setembre - Sant Boi de Llobregat: Maria Lois i López, professora i bibliotecària catalana (n. 1896).[63]
- 19 de setembre - Sabadell: Maria Teresa Duran i Nogués, escriptora i activista feminista catalana.[64]
- 17 d'octubre - Barcelona: Trinitat Sais i Plaja, metgessa catalana pionera (n. 1878).[65]
- 3 de desembre - Sabadell: Filomena Fournols i Bayard, pintora catalana.[66]
- 7 de desembre - Igualana, Anoia: Maria Trulls i Algué, pensadora i escriptora catalana (n. 1861).[67]
- 25 de desembre - Barcelona: Francesc Macià i Llussà, polític i militar català, president de la Generalitat de Catalunya.
- Resta del món
- 5 de gener, Northampton, Massachusetts, EUA: Calvin Coolidge, advocat, 29è president dels Estats Units. (n. 1872).
- 31 de gener, Londres (Anglaterra): John Galsworthy, novel·lista i dramaturg anglès, Premi Nobel de Literatura de 1932 (n. 1867).[68]
- 4 d'abril, Stuttgart: Ewald Straesser, compositor alemany.
- 11 d'abril, Buenos Aires: Amanda Campodónico, cantant argentina (n. 1879).[69]
- 29 d'abril, Alexandria, Egipte: Konstandinos Kavafis, poeta grec.
- 30 d'abril, París: Anna de Noailles, poetessa francesa d'origen romanès (n. 1876).[70]
- 1 de maig, Charlottenburg, Tercer Reich: Harriet von Rathlef, escultora russa.
- 8 de maig, Tel-Aviv: Karla Grosch, ballarina alemanya, professora a la Bauhaus (n. 1904).[71]
- 10 de maig, Viena: Selma Kurz, soprano operística austríaca (n. 1874).[72]
- 28 de maig, Los Angeles: Julia Swayne Gordon, actriu de cinema mut nord-americana molt popular en la dècada de 1910 (n. 1881).[73]
- 20 de juny, Moscou: Clara Zetkin, política socialista alemanya (75 anys).[74]
- 25 de juny, Tervete, Letònia: Anna Brigadere, escriptora letona (n. 1861).[75]
- 29 de juny, Hollywood, Califòrnia: Roscoe Arbuckle, Fatty, actor i director cinematogràfic nord-americà (n. 1887).
- 6 de juliol, Hèlsinki, Finlàndia: Robert Kajanus, compositor finlandès. Fundador de la nissaga de músics Kajanus (n. 1856).[76]
- 14 de juliol, Palerm (Itàlia): Raymond Roussel, poeta, novel·lista, dramaturg, músic i jugador d'escacs francès (n. 1877).[77]
- 26 d'agost, Karinskoie, Rússiaː Sofia Parnok, poeta i traductora russa, anomenada la Safo de Rússia (n. 1885).[78]
- 20 de setembre, Adayr (Índia): Annie Besant, periodista i investigadora anglesa.(n. 1847).[79]
- 2 d'octubre, Gormanston, Comtat de Meath, Irlanda: Elizabeth Thompson, pintora anglesa d'obres de gran format de temà bèl·lic (n. 1846).[80]
- 31 de desembre: John Galsworthy, escriptor en anglès, premi Nobel de Literatura de l'any 1932.
- 14 de desembre, Torgau: Elisabeth Leisinger, cantant d'òpera alemanya.[81]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads