From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de la Civita Castellana —diocesi di Civita Castellana (italià); Dioecesis Civitatis Castellanae (llatí)— és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci. El 2013 tenia 248.900 batejats d'un total 258.900 habitants. Actualment està regida pel bisbe Romano Rossi. La seu episcopal és la ciutat de Civita Castellana, on es troba la catedral de Santa Maria Maggiore. A la diòcesi també hi ha quatre cocatedrals: Santa Maria Assunta a Gallese, Santa Maria Assunta a Orte, Santa Maria Assunta e Santa Anastasia a Nepi i Santa Maria Assunta in Cielo a Sutri.
Dioecesis Civitatis Castellanae | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Itàlia | |||||
Laci | |||||
Parròquies | 76 | ||||
Separat de | bisbat de Falerii | ||||
Població humana | |||||
Població | 260.600 (2019) (167,91 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 1.552 km² | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 990 | ||||
Catedral | Santa Maria Maggiore , Santa Maria Assunta a Gallese Santa Maria Assunta a Orte Santa Maria Assunta e Santa Anastasia a Nepi Santa Maria Assunta a Sutri (cocatedral) | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Romano Rossi | ||||
Lloc web | diocesicivitacastellana.it |
El territori diocesà està dividit en 76 parròquies, repartides p.els següents municipis:
La diòcesi de Civita Castellana té el seu origen en l'antic bisbat de Faleri: les restes de Faleri Novi es troben ara només uns pocs quilòmetres al nord de Civita Castellana (la romana Faleri Veteres). Paral·lelament a Faleri, es van aixecar d'altres diòcesis: Acquaviva, Baccano, Forum Clodii o Manturanum, Nepi, Orte, Sutri i més tard Gallese.
La seu de Faleri està testificada amb certesa el 499 amb el bisbe Fèlix, que en el sínode romà d'aquell any va signar com episcopus ecclesiae Faliscae et Nepesinae, indici que en aquell moment les dues diòcesis estaven unides.[1] La ciutat de Faleri, per la manca de defenses naturals, que va ser abandonada a poc a poc i la població es va traslladar a Civita Castellana: cap al final del segle x els bisbes allí es va traslladar allà la seva seu, tot i mantenir per un temps el títol d'episcopi ecclesiae Falaritanae.
A l'edat mitjana va veure la florida de nombrosos monestirs, entre ells el de monte Soratte, d'origen carolingi, l'abadia territorial de Sant Andreu a Flumine, que s'unirà als monestirs cistercencs a partir del segle xii.
A Civita Castellana va morir l'antipapa Climent III (1100), però en el segle xii, va ser també un refugi per a Eugeni III, Adrià IV i el Papa Alexandre III.
La catedral diocesana va ser dedicada a Santa Maria la Major i va ser construïda al segle XII; la diòcesi des de sempre va estar immediatament subjecta a la Santa Seu.
Durant el segle xiii aquesta diòcesi va veure com hi arribaven moviments herètics, com els pataris i els fraticels. En aquest clima, la diòcesi, però, era un terreny fèrtil per a les fundacions franciscanes: les mans del mateix sant Francesc van aixecar els convents d'Orte i Civita Castellana.
A partir del segle xiii les antigues diòcesis de la regió iniciar un procés de fusió, dictada per l'escassetat de les rendes. Cap al 1285 Gallese va ser suprimida i absorbida per la diòcesi de Civita Castellana, a la qual es va unir el 5 d'octubre de 1437 la diòcesi d'Orte, i els bisbes a partir d'aquell moment s'anomenarien bisbes de Civita Castellana i Orte.
Aquest afegit serví à la diòcesi, les catedrals de les quals eren ambicionades per la seva proximitat a Roma, gràcies als repetits transferiments de tots els bisbes que havien d'homogenitzar en l'establiment pastoral i administratiu, ja abans del Concili de Trento, que va donar uniformitat a les diverses tradicions diocesanes. No obstant això, el Consell va tenir conseqüències significatives mitjançant la imposició de l'obligació de residència dels bisbes.
En el segle xvi, durant un curt període, es va restablir la diòcesi de Gallese; Garimberti Girolamo va ser elegit bisbe el 17 de març de 1563 pel Papa Pius IV, però el seu successor Gabriele d'Alexandris va renunciar a la diòcesi el 16 de setembre de 1569 i el Papa Pius V va suprimir la diòcesi de nou mitjançant la incorporació del territori de la diòcesi de Civita Castellana.
Al segle xvii se celebraren sínodes importants que centraren la vida de la diòcesi a les confraries, a las que van ser assignades grans tasques assistencials i caritatives, i els ordes religiosos, entre els que es confirmà la important presència dels franciscans.
En el segle xviii, a la diòcesi de Civita Castellana i Orte es realitzà la intensa tasca de renovació promoguda pel bisbe Giovanni Francesco Tenderini (1717-1739), qui va ser beatificat el 1794. Aquesta renovació donà lloc a l'obertura del seminari diocesà en 1746, mentre que s'estenien fins i tot escoles per a l'educació de les dones. Va ser cap al final d'aquest segle quan es va aixecar el santuari marià més important de la diòcesi, el de Santa Maria ad Rupes.
Durant el període napoleònic el Bisbe de Civita Castellana i Orte Lorenzo De Dominicis va accedir a signar el jurament.
El 20 de desembre de 1805 la Col·legiata de Gallese va recuperar el títol de catedral i els bisbes de Civita Castellana i Orte també van afegir el títol de Gallese.
El 10 d'abril de 1976 Marcello Rosina, bisbe de Nepi i Sutri, també va ser nomenat bisbe de les seus conjuntes de Civita Castellana, Orte i Gallese, unint així in persona episcopi les cinc seus.
El 15 de febrer de 1986 les diòcesis de Nepi, Sutri, Orte i Gallese van ser suprimides i es van unir a la diòcesi de Civita Castellana.[2]
A finals del 2013, la diòcesi tenia 248.900 batejats sobre una població de 258.900 persones, equivalent 96,1% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 66.000 | 66.000 | 100,0 | 86 | 61 | 25 | 767 | 30 | 130 | 33 | |
1966 | 78.000 | 78.240 | 99,7 | 80 | 48 | 32 | 975 | 45 | 158 | 38 | |
1980 | 75.300 | 75.500 | 99,7 | 65 | 50 | 15 | 1.158 | 19 | 105 | 39 | |
1990 | 170.435 | 171.258 | 99,5 | 142 | 94 | 48 | 1.200 | 3 | 80 | 335 | 77 |
1999 | 203.899 | 204.194 | 99,9 | 170 | 97 | 73 | 1.199 | 7 | 104 | 401 | 76 |
2000 | 203.700 | 205.000 | 99,4 | 170 | 97 | 73 | 1.198 | 9 | 102 | 401 | 76 |
2001 | 210.850 | 212.572 | 99,2 | 170 | 97 | 73 | 1.240 | 10 | 102 | 395 | 76 |
2002 | 210.850 | 212.572 | 99,2 | 170 | 97 | 73 | 1.240 | 13 | 102 | 395 | 76 |
2003 | 210.500 | 211.975 | 99,3 | 170 | 97 | 73 | 1.238 | 12 | 101 | 395 | 76 |
2004 | 214.800 | 220.800 | 97,3 | 165 | 99 | 66 | 1.301 | 12 | 89 | 380 | 76 |
2006 | 213.800 | 224.700 | 95,1 | 184 | 114 | 70 | 1.161 | 12 | 93 | 380 | 76 |
2013 | 248.900 | 258.900 | 96,1 | 144 | 97 | 47 | 1.728 | 13 | 67 | 290 | 76 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.