From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Nuoro (italià: diocesi di Nuoro; llatí: Dioecesis Nuorensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2010 tenia 122.447 batejats d'un total de 124.708 habitants. Actualment està regida pel bisbe Mosè Marcia.
Dioecesis Nuorensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Itàlia | |||||
Sardenya | |||||
Parròquies | 46 | ||||
Població humana | |||||
Població | 122.930 (2019) (43,81 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | italià | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 2.806 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | segle xii | ||||
Catedral | Santa Maria della Neve | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Mosè Marcia | ||||
Lloc web | {{URL|example.com|optional display text}} |
La diòcesi comprèn 29 municipis de la província de Nuoro, a Sardenya.
La seu episcopal és la ciutat de Nuoro, on es troba la catedral de Santa Maria delle Neve. A Galtellì i a Ottana es troben les antigues catedrals, dedicades respectivament a San Pere i a Sant Nicolau.
El territori està dividit en 46 parròquies, repartides en 7 arxiprestats: Nuoro, Bitti, Dorgali, Fonni, Gavoi, Orani i Siniscola.
La diòcesi de Galtellì va ser erigida entre els segles X i xii. La jurisdicció del bisbe de Galtellì s'estenia per les parròquies incloses a les curatories de Barbagia de Bitti, d'Orfili, de Galtellì i de Posada.
El 1138 una butlla del Papa Alexandre III la va fer sufragània de l'arxidiòcesi de Pisa. Aquesta decisió va ser confirmada pels papes posteriors en 1161 i en 1198.
Abandonat el domini pisà sobre Sardenya, la seu de Galtellì va esdevenir durant el segle xiii immediatament subjecta a la Santa Seu.
En virtut de la butlla Sacrosancta Romana Ecclesia del papa Alexandre VI de l'11 de setembre de 1495 la diòcesi va ser abolida i el seu territori va quedar unit a l'arxidiòcesi de Càller: aquesta decisió es va deure a les dificultats econòmiques i per la petita grandària de la població, delmada per la pesta i les guerres judicials. Aquesta unió va entrar en vigor l'any següent, amb la mort del bisbe Giovanni Vincy.
El 21 de juliol de 1779, amb la butlla Eam inter coeteras del Papa Pius VI es va restablir la seu amb el nom de diòcesi de Galtellì-Nuoro, com a ufragánea de l'arxidiòcesi de Càller i amb residència a Nuoro. El territori inclou, a més de l'antiga diòcesi de Galtellì, la ciutat de Nuoro i els països d'Orune i Lollove, pres de la diòcesi de l'Alguer, Orgosolo, adquirida per l'arxidiòcesi de Càller; i Fonni i Mamoiada, que havia pertangut a l'arxidiòcesi d'Oristany.
Durant el segle xix, la diòcesi ha tingut una vida problemàtica. En 1828 el bisbe Casabianca va ser interdit per mostrar una conducta reprovable. Llavors la diòcesi va ser confiada a diversos administradors apostòlics previs a Gian Maria Bua, arquebisbe d'Oristany, després a Alessandro Domenico Veresino, arquebisbe de Sàsser i finalment Emanuele Marongiu Nurra, arquebisbe de Càller. Aquests dos últims prelats van haver de patir encara seriosos desacords del govern del Regne de Sardenya. Per protestar contra la legislació que infringia els drets de l'Església van ser sentenciats a presó per ser servit en els seus respectius episcopis i van veure expropiades les rendes de la seva llar Episcopal. La vacant de la seu es va estendre fins al 1867.
Després de la reconstitució de la província de Nuoro, el 27 de gener de 1928, la diòcesi assumí el nom actual sota el decret Antiquam Galtellinensem de la Congregació Consistorial.
A finals del 2010, la diòcesi tenia 122.447 batejats sobre una població de 124.708 persones, equivalent al 98,1% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 102.000 | 102.000 | 100,0 | 68 | 60 | 8 | 1.500 | 10 | 110 | 34 | |
1969 | 118.078 | 118.078 | 100,0 | 99 | 84 | 15 | 1.192 | 20 | 115 | 44 | |
1980 | 127.091 | 126.991 | 100,1 | 94 | 85 | 9 | 1.352 | 18 | 166 | 47 | |
1990 | 125.841 | 128.332 | 98,1 | 101 | 90 | 11 | 1.245 | 15 | 138 | 46 | |
1999 | 124.676 | 125.231 | 99,6 | 87 | 79 | 8 | 1.433 | 5 | 9 | 122 | 46 |
2000 | 125.102 | 125.829 | 99,4 | 86 | 78 | 8 | 1.454 | 6 | 9 | 131 | 46 |
2001 | 124.990 | 125.665 | 99,5 | 93 | 82 | 11 | 1.343 | 6 | 12 | 128 | 46 |
2002 | 125.205 | 126.014 | 99,4 | 88 | 77 | 11 | 1.422 | 5 | 12 | 115 | 46 |
2003 | 124.485 | 125.178 | 99,4 | 90 | 76 | 14 | 1.383 | 5 | 14 | 122 | 46 |
2004 | 122.526 | 123.906 | 98,9 | 88 | 75 | 13 | 1.392 | 7 | 13 | 121 | 46 |
2010 | 122.447 | 124.708 | 98,1 | 94 | 81 | 13 | 1.302 | 8 | 14 | 111 | 46 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.