El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato ; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria. El 2013 tenia 216.100 batejats d'un total 218.702 habitants. Actualment està regida pel bisbeLuigi Ernesto Palletti.
La seu episcopal és La Spezia, on es troba la catedral de Cristo Re. A Sarzana i a Brugnato sorgeixen les cocatedrals, dedicades respectivament a Santa Maria Assunta i a Santi Pietro, Lorenzo e Colombano
El seminari té la seu a Sazana, mentre que el de Brugnato va romandre actiu fins als anys 50 del seglexx.
L'origen de la diòcesi és antic: l'antiga ciutat de Luni era seu episcopal probablement ja durant l'època apostòlica: els primers testimonis escrits es remunten al 465.
Originalment el territori era enorme i incloïa parts de les actuals Emília-Romanya i Toscana. Per tant, encara apareixen en butlles amb què els PapesEugeni III i Anastasi IV van confirmar territoris a Luni en el seglexii.
Des del seglexii els bisbes col·loquen cada vegada més la seva residència a Sarzana causa de la decadència progressiva de Luni; amb el plàcet del Papa Innocenci III, de 7 de març de 1202 la seu es va traslladar a Sarzana formalment el 15 de juny d'aquest any. Però en els segles següents els bisbes no sempre respecten la seva residència, col·locant la seu aquí i allà a la diòcesi fins que el requisit de residència a Sarzana va ser sancionat amb una butlla del Papa Pau II del 21 de juliol de 1465, que també va establir que els bisbes portessin el títol de Luni-Sarzana.
En 1797 la diòcesi de Luni-Sarzana va cedir una porció del seu territori per al benefici de l'erecció de la diòcesi de Pontremoli; el mateix succeí en 1822 per a l'erecció de la diòcesi de Massa Carrara. En 1854 i en 1855 altres parròquies es van escindir de Luni-Sarzana i s'agregaren a les dues diòcesis toscanes.
La diòcesi de Brugnato va ser erigida el 27 de maig de 1133 amb la butlla Quemadmodum Sedes Apostolica d'Innocenci II, amb territori desmembrat de la diòcesi de Luni. El 25 de novembre de 1820 en virtut de la butlla Sollicita quam del Papa Pius VII la diòcesi de Brugnato es va unir aeque principaliter a la diòcesi de Luni-Sarzana.
Abans de la reforma de les fronteres de 1959, la diòcesi de Brugnato s'estenia fins a Sestri Levante, on, durant tot el seglexviii, el bisbe de Brugnato residia habitualment, també per raons climàtiques. L'església de Santa Maria di Nazareth va ser elevada a la categoria de cocatedral, amb la possibilitat de consagrar els Sants Olis en els oficis de Setmana Santa.
Després del naixement de l'arsenal militar, la ciutat de La Spezia es va fer cada vegada més important que l'àrea circumdant. El 12 de gener de 1929 amb la butllaUniversi Dominici, el Papa Pius XI va erigir la diòcesi de La Spezia, sufragània de Gènova, formada per 18 parròquies preses de la diòcesi de Luni-Sarzana; l'Església de Crist Rei va esdevenir la catedral de la diòcesi. La nova diòcesi es va unir aeque principaliter a les seus de Luni-Sarzana i Brugnato, que va assumir el nou nom de «diòcesi de Luni, és a dir, la Spezia, Sarzana i Brugnato». A La Spezia es va establir l'única cúria diocesana, esdevenint la residència habitual del bisbe; es van mantenir els capítols dels canonges de les catedrals de Sarzana i Brugnato.
En 1959 un decret del Papa Joan XXIII[1] va fixar els límits actuals de la diòcesi (que van venir a coincidir amb els límits territorials de la província de La Spezia), que havia perdut en els últims anys diverses parts del territori a favor de diòcesis de nova erecció.
El 4 d'agost de 1975, de conformitat amb el Decret Litteris apostolicis de la Congregació per als Bisbes, se suprimí el títol de Luni, convertint-se en seu titular i va canviar el seu nom a la diòcesi de La Spezia, Sarzana i Brugnato.
El 30 de setembre de 1986, de conformitat amb el decret Instantibus votis d'aquesta congregació, es va establir la plena unione de les tres diòcesis i la nova circumscripció eclesiàstica va prendre el seu nom actual.
Segons Lanzoni, ni Giusto ni Terenzio podrien ser el bisbe de Luni al que el Papa Pelagi I dirigí la carta juntament als altres bisbes de Tuscia Annonaria.
Gams i Eubel situen la mort de Guglielmo el 1270; l'hauria succeít un tal Goffredo, mort el 1273; Podestà en comptes creu que el bisbe que els documents antics mencionat simplement amb una "G", no sigui Goffredo, sinó el mateix Guglielmo.
Butlla Quemadmodum Sedes Apostolica, a Bullarum diplomatum et privilegiorum sanctorum Romanorum pontificum Taurinensis editio, Tomo II, Augustae Taurinorum 1859, pp. 378–379 (llatí)