Black and Tans
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Black and Tans (en irlandès, Dúchrónaigh), oficialment Royal Irish Constabulary Special Reserve (Reserva Especial de la Reial Conestablia Irlandesa), va ser una força de conestables temporals reclutats per assistir a la Royal Irish Constabulary (RIC) durant la Guerra d'Independència irlandesa. La força va ser idea de Winston Churchill, futur Secretari d'Estat per a la Guerra britànic.[1] La lleva es va iniciar a Gran Bretanya a la fi de 1919. Milers, molts d'ells veterans de l'exèrcit britànic de la Primera Guerra Mundial, van respondre a la crida al reclutament del govern britànic. La majoria dels reclutes provenien de Gran Bretanya, encara que també tenien alguns membres d'Irlanda. El seu paper era ajudar la RIC a mantenir el control i lluitar contra l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), l'exèrcit de la República Irlandesa. El sobrenom "Black and Tans" (Negre i bronzejat) va sorgir dels colors dels uniformes improvisats que inicialment portaven, composts d'exèrcits britànics mixtos i armades d'uniformes RIC de fusell RIC. El Black and Tans es va fer conegut pels seus atacs contra civils i béns civils.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | Special Constabulary (en) | ||||
Història | |||||
Creació | 1919 | ||||
Data de dissolució o abolició | 1922 | ||||
El Black and Tans de vegades es confon amb la Divisió Auxiliar, una unitat contra-insurgent del RIC composta per ex-oficials britànics. No obstant això, de vegades el terme "Black and Tans" s'utilitza per referir-se a aquests dos grups.