Leonid Bréjnev
polític soviètic, secretari General del Partit Comunista de la URSS / From Wikipedia, the free encyclopedia
Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982). El seu mandat de divuit anys com a secretari general fou el segon més llarg de la història de l'URSS, després del de Ióssif Stalin. L'era Bréjnev continua sent objecte de debat entre els historiadors, puix que l'estabilitat política i els importants èxits en política exterior del seu mandat contrasten amb la corrupció, les ineficiències, l'estancament econòmic i un endarreriment tecnològic cada vegada més pronunciat respecte a Occident que marcaren aquest període.
Bréjnev va néixer en una família de classe treballadora a Kamenskoie (ara Kamianske, Ucraïna) dins de la governació de Iekaterinoslav de l'Imperi Rus. Després de la Revolució d'Octubre amb la creació de la Unió Soviètica, Bréjnev es va unir a la lliga juvenil del Partit Comunista el 1923 abans de convertir-se en membre oficial del partit el 1929. Quan l'Alemanya nazi va envair la Unió Soviètica el juny de 1941, es va unir a l'Exèrcit Roig com a comissari i va ascendir ràpidament a través de les files per convertir-se en major general durant la Segona Guerra Mundial. Després del final de la guerra, Bréjnev va ser ascendit al Comitè Central del partit el 1952 i es va convertir en membre de ple dret del Politburó el 1957. El 1964, va obtenir prou poder per substituir Nikita Khrusxov com a primer secretari del PCUS, el càrrec més poderós al país.
Durant el seu mandat, l'enfocament conservador i pragmàtic de la governança de Bréjnev va millorar significativament la posició internacional de la Unió Soviètica alhora que va estabilitzar la posició del seu partit governant a casa. Mentre que Khrusxov sovint promulgava polítiques sense consultar la resta del Politburó, Bréjnev va tenir cura de minimitzar la dissidència entre la direcció del partit prenent decisions a través del consens. A més, mentre impulsava la distensió entre les dues superpotències de la Guerra Freda, va aconseguir la paritat nuclear amb els Estats Units i va reforçar el domini de la Unió Soviètica sobre l'Europa central i oriental. A més, l'acumulació massiva d'armes i l'intervencionisme militar generalitzat sota el lideratge de Bréjnev van ampliar substancialment la influència de la Unió Soviètica a l'estranger (sobretot a l'Orient Mitjà i Àfrica), tot i que aquests esforços resultarien ser costosos i arrossegar l'economia soviètica en els darrers anys.
Per contra, el menyspreu de Bréjnev per la reforma política va marcar el començament d'una era de decadència social coneguda com l'estancament de Bréjnev. A més de la corrupció generalitzada i la caiguda del creixement econòmic, aquest període es va caracteritzar per una creixent bretxa tecnològica entre la Unió Soviètica i els Estats Units. En arribar al poder el 1985, Mikhaïl Gorbatxov va denunciar el govern de Bréjnev per la seva ineficiència i inflexibilitat abans d'implementar polítiques per liberalitzar la Unió Soviètica.
Després de 1975, la salut de Bréjnev es va deteriorar ràpidament i es va retirar cada cop més dels afers internacionals, mentre mantenia el poder. Va morir el 10 de novembre de 1982 i va ser succeït com a secretari general per Iuri Andrópov.