Català oriental
bloc dialectal del català que inclou el central, el rossellonès, el balear i l'alguerès / From Wikipedia, the free encyclopedia
El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya del Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.
Tipus | grup de dialectes |
---|---|
Dialecte de | català |
Ús | |
Parlat a | Catalunya, Catalunya del Nord, Illes Balears i l'Alguer |
Estat | Espanya, França i Itàlia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques català | |
Codis | |
Glottolog | cata1289 |
La principal característica que defineix aquest bloc, la qual el contraposa al bloc occidental, és l'aparició de la vocal neutra [ə], tant en posició tònica com en posició àtona, la qual, no obstant això, en la major part de les seves variants ha evolucionat cap a altres punts, majoritàriament /ɛ/. En context àton, es produeix una neutralització de les vocals /ɛ/, /e/ i /ə/ en [ə]; en alguerès, la neutralització es produeix cap a [a].
Sovint, hom ha assajat d'assignar altres trets a un bloc i a l'altre, però gairebé no n'hi ha cap la distribució del qual coincidesca amb la de la vocal neutra. Efectivament, hi ha altres característiques que són pròpies de tot o gran part del bloc oriental que l'oposen a tot o gran part del bloc occidental, però no es poden considerar pròpiament definidores del bloc perquè no són comunes a tots els dialectes que el conformen o són compartides per una part dels dialectes del bloc occidental. Entre aquests trets, hom hi troba:
- La neutralització de /o/ en [u] en posició àtona, un tret que no comparteix el mallorquí (llevat de certs pobles pobles quan és seguit de /i/ o /u/) i que és més modern.
- La pronúncia del fonema /ʃ/ sense cap apèndix palatal, que en occidental és [iʃ] (en mots com coneixes o peix); però hi ha dialectes valencians que tampoc presenten aquest apèndix i hi ha dialectes del català central que sí que el presenten.
- Avui en dia, tot el bloc fa el subjuntiu en /i/ (canti, pugui, dormi), però es tracta d'un morfema força modern i compartit per una part del nord-occidental.
- La monoftongació de qua i gua en co i go, un tret que avui en dia s'ha perdut en gairebé tot el central.
- La iodització, la qual també s'ha perdut en central i, possiblement, no va existir mai en rossellonès.
Pel que fa a les causes de la partició dialectal, hom ha proposat diverses teories que debatien sobre el substrat del català, però avui en dia la proposta més acceptada és la que relaciona la frontera dialectal amb les valls fluvials: resulta que la línia que divideix ambdós blocs, que passa pel Principat, coincideix amb la línia que separa les conques fluvials menors del Llobregat, el Gaià i el Francolí amb les del Segre i l'Ebre. Així, el tret innovador del català oriental s'hauria difós per tot el territori actual per qüestions de proximitat i de contacte, mentre que a les Balears i l'Alguer hi hauria arribat per la repoblació[1].