From Wikipedia, the free encyclopedia
Butler W. Lampson (nascut el 23 de desembre de 1943) és un informàtic estatunidenc que ha contribuït al desenvolupament i la implementació de la informàtica distribuïda i personal. És Technical Fellow de Microsoft i professor adjunt a l'MIT.
(2009) | |
Nom original | (en) Butler W. Lampson |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 23 desembre 1943 (80 anys) Washington DC |
Nacionalitat | Estatunidenc |
Formació | Harvard University (Llic., 1964) Universitat de Califòrnia a Berkeley (Doctorat, 1967) |
Tesi acadèmica | Scheduling and Protection in an Interactive Multi-Processor System (1967) |
Director de tesi | Harry Huskey |
Es coneix per | SDS 940, Xerox Alto |
Activitat | |
Camp de treball | Ciències de la computació |
Ocupació | Informàtica |
Organització | Universitat de Califòrnia a Berkeley Xerox PARC DEC Microsoft MIT |
Membre de | Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (2018–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (2005–) Association for Computing Machinery (membre de l'Association for Computing Machinery) (1994–) Acadèmia Nacional d'Enginyeria (1984–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Premis Premi Turing 1992 Medalla John von Neumann de l'IEEE (2001) Draper Prize (2004) Computer History Museum Fellow (2006)[1] | |
Lloc web | research.microsoft.com… |
Va estudiar a Lawrenceville School, un dels internats més exclusius del país. Després va llicenciar-se en Física a Harvard el 1964 i es va doctorar en Enginyeria Elèctrica i Informàtica a la Universitat de Califòrnia a Berkeley el 1967.
Durant els anys 60, Lampson i altres van formar part del projecte GENIE a Berkeley. El 1965, alguns membres del projecte, en concret Lampson i Peter Deutsch, van desenvolupar el Berkeley Timesharing System per a l'ordinador SDS 940 de Scientific Data Systems.
Lampson fou un dels fundadors del Xerox PARC el 1970, i va treballar-hi al Laboratori d'Informàtica (CSL). La seva visió d'un ordinador personal, ara famosa, quedava resumida en el seu correu de 1972 anomenat "Why Alto?" ("Per què l'Alto"?).[2] El 1973, va néixer el Xerox Alto, amb un ratolí de tres botons i un monitor de la mida d'una pàgina sencera.[3] Actualment, se'l considera el primer ordinador personal veritable (almenys pel que pertoca a la manera actualment 'canònica' d'operar amb la interfície gràfica).
Tots els següents ordinadors creats al Xerox PARC van seguir un esquema general anomenat "Wildflower" ("flor salvatge"), escrit per Lampson, i això va incloure les màquines de la Sèrie D, el "Dolphin" (utilitzat en la màquina LISP Xerox 1100), "Dandelion" (utilitzat al model Xerox 8010 del Xerox Star i la màquina LISP Xerox 1108), "Dandetiger" (utilitzat en la màquina LISP Xerox 1109), "Dorado" (utilitzat en la màquina LISP Xerox 1132), "Daybreak" Xerox 6085, i "Dragon" (un 6085 de quatre processadors que va tenir una de les primeres caches snoopy, encara que mai no va entrar en producció).
Al PARC, Lampson va col·laborar en moltes altres tecnologies revolucionàries, com el disseny de la impressora làser; els protocols "commit" de dues fases; Bravo, el primer programa de format de text amb WYSIWYG; Ethernet, la primera xarxa d'àrea local (LAN); i va dissenyar alguns llenguatges de programació influents com Euclid.
A principis de la dècada de 1980, Lampson va plegar del Xerox PARC i va anar al Centre de Recerca de Sistemes (SRC) de Digital Equipment Corporation; actualment treballa a Microsoft Research. Lampson també és professor adjunt a l'MIT.
Sovint se li atribueix el "teorema fonamental de l'enginyeria de programari", que diu que "qualsevol problema en informàtica es pot resoldre amb un altre nivell d'indirecció", però en la conferència d'acceptació del premi Turing[8] el 1993, ell mateix va dir que la frase era de David Wheeler.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.