Bòbila del Sugranyes
Edifici a Reus / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Bòbila del Sugranyes és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Reus (Baix Camp) i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i al Mapa del Patrimoni Industrial de Catalunya.[1]
Aquest article tracta sobre la bòbila de la carretera de Reus a Tarragona. Vegeu-ne altres significats a «Bòbila de Sugranyes (jaciment arqueològic)». |
Bòbila del Sugranyes | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici | |||
Construcció | Segle xix | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Arquitectura popular | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Reus (Baix Camp) | |||
Localització | Autovia de Tarragona | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 9855 | |||
És un conjunt arquitectònic molt vistent, sobretot per la fumera central del forn, situat al costat esquerre de l'autovia de Reus a Tarragona (antiga carretera Amàlia, posteriorment N-420 i actualment T-11), molt a prop del pont que salva la via del tren, via que la separa de les instal·lacions esportives del Club Natació Reus Ploms. A la mateixa alçada del forn, però a l'altre costat de l'autovia, hi ha el Parc de Bombers.
És una bòbila bastida amb toves i maons, que té planta circular i uns vint-i-tres metres de diàmetre, amb una fumera central de dinou metres d'alçada, que té la planta inferior quadrada i la part superior octogonal i que sobresurt de l'àrea inferior semienterrada del forn, amb diverses boques d'alimentació radials i una galeria de circulació perimetral. Damunt de l'estructura inferior s'establí una cambra anular, coberta per una teulada amb cabirons de fusta disposats de manera radial des de la fumera i sostinguts amb pilars de maons de diferent alçada, seguint les irregularitats del terreny. A la part baixa del costat sud-oriental hi ha un cos annex a la galeria de circulació, que en segueix la disposició radial.
S'hi fabricaven bàsicament maons, teules, rajoles i altres materials ceràmics similars per a la construcció. Se l'anomena forn o bòbila del Sugranyes, tot i que també se'l coneix com a Forn del Manxa. Hi havia una bòbila homònima a prop de la carretera de Castellvell, coneguda per la troballa d'un important jaciment arqueològic, del paleolític mitjà.[2]
L'aspecte actual és el resultat de la rehabilitació duta a terme per l'equip d'arquitectes Joan Figuerola, Joan C. Gavaldà i Jordi J. Romera.[3]