Céline Dion
cantant canadenca / From Wikipedia, the free encyclopedia
Céline Marie Claudette Dion (OC, ONQ, LH, Quebec, 1968), coneguda com a Céline Dion (AFI selin djɔ̃) ( ? i escolteu-ne la pronunciació en francès), és una cantant[1] quebequesa.[2][3] Nascuda en una família nombrosa de Charlemagne, Lanaudière, al Quebec,[4] Dion va emergir com una estrella adolescent en el món de parla francesa després que el seu mànager i futur marit René Angelil va hipotecar casa seva per a finançar el seu primer disc.[5] El 1990, va llançar l'àlbum en anglès Unison, que l'establí com una artista pop viable a Amèrica del Nord i altres àrees del món de parla anglesa.[6]
Dion primer va guanyar el reconeixement internacional a la dècada del 1980 en guanyar tant en el Festival Mundial de la Cançó Popular Yamaha del 1982 com al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1988, on va representar Suïssa amb la cançó Ne Partez Pas Sans Moi.[7][8][9] Després d'una sèrie d'àlbums francesos a principis de 1980, va signar un contracte per CBS Records Canadà el 1986. Durant la dècada del 1990, amb l'ajuda d'Angelil, va aconseguir la fama a tot el món. Després de signar amb Epic Records i la publicació de diversos àlbums en anglès juntament amb àlbums francesos addicionals, es convertí en una de les artistes més reeixides de la història de la música pop.[10][11] No obstant això, el 1999, en l'apogeu del seu èxit, Dion va anunciar una aturada amb la finalitat de formar una família i passar temps amb el seu marit, que havia estat diagnosticat amb càncer.[11][12] El 2002 va retornar al cim de la música pop i va signar un contracte de tres anys (més tard estès a gairebé cinc anys) per dur a terme totes les nits un espectacle teatral de cinc estrelles al Colosessum del Caesars Palace, Las Vegas (Nevada).[13][14][15]
La música de Dion ha estat influïda per gèneres que van des del rock i el R&B al gospel i música clàssica. Els seus enregistraments són principalment en francès i en anglès, encara que també canta en xinès, castellà, italià, alemany, llatí, japonès i mandarí, i s'ha fet famosa per la seva veu tècnicament qualificada i de gran abast.[16][17][18] Dion ha guanyat cinc Premis Grammy, incloent a l'àlbum de l'any per Falling into You i a l'enregistrament de l'any per "My Heart Will Go On" (tema d'amor de Titanic).[19] És la segona dona que més discos ha venut als Estats Units durant l'era Nielsen SoundScan, amb els seus àlbums Falling Into You i Let's Talk About Love ambdós certificats Diamant als Estats Units,[20][21] i és l'única artista que té dos singles que han venut més d'un milió de còpies al Regne Unit.[22] A més, el seu àlbum D'eux, del 1995, ostenta el rècord de vendes absolut de tots els temps d'un àlbum en francès.[23] El 2004, després de superar els 175 milions de còpies d'àlbums venudes a tot el món, va ser guardonada amb el premi Chopard Diamond, en els World Music Awards per haver esdevingut l'artista femenina de major venda de tots els temps.[24] Dion segueix sent l'artista canadenc més venut en la història i un dels artistes més venuts de tots els temps amb un rècord de vendes de més de 200 milions de còpies a tot el món.[25][26]
L'agost de 2014, la intèrpret anunciava que es retiraria per temps indeterminat amb la finalitat de cuidar el seu marit René Angélil, que patia càncer.[27][28] A causa del retir va anunciar la cancel·lació de 18 concerts que tenia prèviament pactats a Las Vegas per al mes d'agost, a més de cancel·lar la seva gira per Àsia programada per a la tardor del 2014.[29][30]
El desembre de 2022 va revelar que li havien diagnosticat la síndrome de la persona rígida, un trastorn neurològic que afectava els seus músculs. Com a conseqüència d'això, va cancel·lar la gira europea prevista pel febrer de 2023 ja que, com va afirmar, de vegades els seus símptomes no li permetien d'utilitzar les cordes vocals per cantar de la manera com ho feia habitualment.[31]