Còdexs Madrid I-II
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els còdexs Madrid I-II (I - Ms 8937 i II - Ms 8936), són uns manuscrits de Leonardo da Vinci que van ser trobats als arxius de la Biblioteca Nacional de Madrid el 1964. Els còdexs van arribar a Espanya de la mà Pompeo Leoni, escultor de la cort de Felip II. Després de diferents canvis de propietari, van ser transferits a la Biblioteca de l'Escorial, passant finalment a la Biblioteca Reial, en la que van romandre extraviats durant 150 anys.
Tipus | col·lecció de manuscrits |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Leonardo da Vinci |
Llengua | italià |
Format per | Codex Madrid I (en) Codex Madrid II (en) |
Són dos volums que contenen 197 pàgines, estan enquadernats en cuir vermell, i tracten sobre mecànica, estàtica, geometria i construcció de fortificacions.
Estan escrits en un italià dialectal de concordances incorrectes. En els còdexs s'inclou una relació de llibres que Da Vinci va utilitzar en l'època que els escrivia: hi ha una llista de 116 llibres, entre els quals hi figuren per exemple algunes gramàtiques llatines bàsiques.
Els manuscrits són de gran importància en l'obra de Leonardo, ja que contenen prop del 15% de les notes de Leonardo que hi ha referenciades avui dia, però també són importants per la qualitat i rellevància dels temes que s'hi recullen, ja que representen un dels tractats d'enginyeria més importants de la seva època.