Cadastre napoleònic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Cadastre napoleònic, o Antic cadastre, o Pla cadastral del 1812 és un cadastre parcel·lari únic i centralitzat, instituït a França per la llei del 15 de setembre del 1807, a partir del «cadastre-tipus» defini el 2 de novembre del 1802. Reuneix en un mapa homogeni un centenar de milions de parcel·les;[1] és el primer útil jurídic i fiscal que permet d'imposar de forma equitativa als ciutadans les contribucions sobre la terra.
Va succeir els plans de contribució territorial molt heterogenis tant en presentació com en unitats de mesura. Va ser elaborat amb mètodes topogràfics, i va ser revisat per la llei del 16 d'abril del 1930.