From Wikipedia, the free encyclopedia
El calibratge és el procés de calibrar o ajustar un aparell de mesura fins que el mesurament que se n'obtingui es correspongui amb un patró de referència (o estàndard) amb valor conegut.[1]
D'aquesta definició es pot deduir que per tal de calibrar un instrument o un estàndard és necessari disposar d'un de major precisió que proporcioni el valor convencionalment veritable que és el que es farà servir per comparar-lo amb la indicació de l'instrument que està sotmès al calibratge. Això es realitza mitjançant una cadena ininterrompuda i completament documentada de comparacions fins a arribar al patró primari, que constitueix el que es coneix com a traçabilitat. L'objectiu del calibratge és mantenir i verificar el bon funcionament dels equips, respondre als requisits establerts en les normes de qualitat i garantir la fiabilitat i la traçabilitat de les mesures. Els instruments de mesura requeriran ser calibrats amb més freqüència com més exactes siguin les seves mesures o bé més petites siguin les seves toleràncies d'error.
Durant el procés de calibratge es contrasta el valor de la sortida (output) de l'instrument a ésser calibrat enfront d'un estàndard en diferents punts de calibratge. Si l'error de calibratge—error que es posa de manifest durant el calibratge— és inferior al límit de rebuig, el calibratge serà acceptat. Altrament, es requerirà un ajust de l'instrument amb una posterior contrastació. Aquests darrers dos passos es repetiran tantes vegades com sigui necessari fins que l'error obtingut sigui inferior al límit establert. En aquells equips en què no es disposi d'un ajust, com ara termoparells, etc., en cas de no satisfer les toleràncies marcades, els aparells hauran de ser substituïts per altres que hagin estat prèviament calibrats. Els principals motius que poden fer necessari que es realitzi el calibratge dels aparells de mesura són:
En general, el calibratge sovint es contempla com la inclusió del procés d'ajustar el resultat d'un instrument de mesura de manera que aquest es posi d'acord amb un estàndard preestablert, i dins d'una precisió especificada. De totes maneres, pocs aparells de mesura poden ser ajustats fins que les seves mesures corresponguin perfectament amb els valors donats pels estàndards amb els quals es comparen. Per a la immensa majoria dels calibratges, el procés de calibratge és, de fet, una comparació entre un valor desconegut i un de conegut i l'enregistrament de les dades obtingudes.
En el calibratge, els resultats obtinguts s'han d'informar a través d'un certificat de calibratge, en el qual es faran constar els errors trobats així com les correccions emprades i els errors màxims admesos. A més a més poden incloure taules, gràfiques i altres varietats de suport gràfic que ajudin en la comprensió i representació dels resultats del calibratge.
El procés de calibratge s'inicia amb el disseny de l'instrument de mesura que ha de ser calibrat. El disseny ha de ser capaç de "suportar el calibratge" a través del seu interval de calibratge. En altres paraules, el disseny ha de ser capaç de prendre mesures que es trobin dins de la "tolerància enginyeril" quan s'utilitza en condicions ambientals durant un període raonable. El mecanisme exacte per a l'assignació de valors de tolerància varia segons el país i el tipus d'indústria. En general, els fabricants d'equips de mesura, assignen la tolerància en la mesura, suggereixen un interval de calibratge i especifiquen el rang d'utilització i emmagatzematge normals. El fet de tenir un disseny d'aquestes característiques augmenta la probabilitat que els instruments de mesura actuals es comportin de la manera esperada. El proper pas és definir el procés de calibratge. La selecció de l'estàndard o estàndards és la part més visible del procés de calibratge. Idealment, l'estàndard ha de tenir menys d'una quarta part de la incertesa de mesura que ve donada en l'aparell que s'ha de calibrar. El procés consisteix a triar un estàndard que compleixi la norma anteriorment esmentada sobre la incertesa de mesura i fer-lo servir per a comparar la seva mesura amb la de l'aparell a calibrar. Després es tria un estàndard amb un grau d'incertesa més ajustat i es repeteix l'operació anterior. Aquest procés es repeteix fins que s'arriba a l'estàndard amb menor incertesa del que es disposa al laboratori de calibratge o de metrologia. Aquest procés estableix la traçabilitat del calibratge.
Cal esmentar que aquest procés de calibratge mitjançant estàndards va, pràcticament sempre, precedit d'una inspecció visual de l'instrument, on es comprova que aquest no presenti cap dany físic que es pugui apreciar a simple vista. Als resultats d'aquesta inspecció se'ls anomena comunament com a les dades "as-found" de calibratge (dades de l'instrument, tal com s'ha trobat). Normalment tot el procés de calibratge és encarregat a un únic tècnic especialitzat que serà el que s'ocupi de documentar que el calibratge s'ha completat amb èxit.
El procés que s'ha explicat anteriorment és un repte difícil i car. El cost del suport tècnic corresponent a equipament ordinari és, en general, d'aproximadament el 10% del preu de compra original en base anual. Altra maquinària més exòtica i/o complexa pot resultar encara més cara de mantenir.
L'extensió del programa de calibratge exposa les creences principals de l'organització involucrada. La integritat de l'organització pot veure's fàcilment en dubte segons el programa de calibratge que s'hagi establert. En general, es tracta de fer que cada màquina d'una organització tingui planejat un procés de calibratge concret per a ella. Per exemple, si una empresa disposa de diverses màquines iguals, les màquines més velles s'empraran per a les tasques menys sofertes i, per tant, necessitaran un calibratge limitat. Les màquines que s'emprin sovint i de les quals depengui el procés productiu, en canvi, s'hauran de calibrar de forma més habitual i amb unes toleràncies bastant ajustades. Per una altra banda, cada màquina s'haurà de calibrar només en relació a l'operació/tasca que desenvolupi. Amb això es vol dir que, encara que la màquina realment pugui realitzar moltes més tasques de les que realment fa en el procés productiu, només s'ha de calibrar la tasca que realment duu a terme de forma activa. La resta dels processos de calibratge resultaran innecessaris.
Aquest procés de tria i disseny del procés de calibratge s'ha de realitzar per a tots els instruments bàsics que estan presents en l'organització.
Per tal de millorar la qualitat del calibratge afavorint que organitzacions externes acceptin els resultats obtinguts és desitjable que les mesures corresponents siguin fàcilment convertibles al sistema internacional d'unitats. L'acció d'establir la traçabilitat es pot realitzar fent una comparació formal amb un estàndard que pot estar relacionat de forma directa o indirecta als estàndards nacionals, els internacionals o els materials de referència certificats. Els sistemes de gestió de la qualitat requereixen un sistema de metrologia efectiu que inclou el calibratge formal, periòdic i documentat de tots els aparells de mesura. Les normes ISO 9000 i ISO 17025 estableixen que aquestes accions tinguin una alta traçabilitat i indiquen com s'han de quantificar.
En la llista que es troba a continuació es poden veure alguns dels instruments de mesura i d'inspecció:
Per mesurar exteriors s'utilitzen dues potes llargues, per a mesurar interiors (per exemple, diàmetres d'orificis) les dues potes petites, i per a mesurar profunditats, un plançó que va sortint de la part del darrere i que s'anomena sonda de profunditat. Per tal de dur a terme un mesurament, s'ajustarà el calibre a l'objecte a mesurar i es fixarà. La pota mòbil té una escala graduada (10, 20 o 50 divisions, depenent de la precisió).
La mesura mitjançant aquest aparell es realitza de la següent manera: Primer es farà lliscar la part mòbil de manera que l'objecte a mesurar quedi entre les dues potes (si és una mesura d'exteriors). La pota mòbil indicarà els mil·límetres sencers que conté la mesura. Els decimals s'hauran de trobar amb l'ajuda del nònius. A aquest efecte, s'observarà quina divisió del nònius coincideix amb una divisió (qualsevol) de les presents en el regle fix. Aquella divisió coincidirà amb els valors decimals de la mesura que s'està efectuant.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.