Canal de Bellús a Xàtiva
canal, obra hidràulica / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Canal de Bellús a Xàtiva és una obra hidràulica que voreja el marge esquerre del riu Albaida. Neix a la font de Bellús, enmig del que es coneix com a Senda de l'Estret de les Aigües.[2][3] Travessa la partida de l'Ambastida i El Pla fins a arribar a Xàtiva per la porta de Cocentaina.[3]
Tipus | Canal i monument | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Bellús (la Vall d'Albaida), el Genovés (la Costera) i Xàtiva (la Costera) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 20 maig 2005 | |||
Identificador | RI-51-0011170 | |||
Codi IGPCV | 46.23.145-019[1] | |||
Bé d'interès cultural | ||||
Identificador | RI-51-0011170 | |||
Codi IGPCV | 46.23.145-019[1] | |||
El naixement es produeix mitjançant una deu censada per l'institut geogràfic militar d'Espanya amb el número 1026. Aquest naixement es troba al terme municipal de Bellús situant-se, en el contrafort nord-oriental de la Serra Grossa. El canal neix a 112,73 metres d'altitud i té una longitud de 7158 metres. Recorre tres termes municipals, Bellús, el Genovés i Xàtiva, fins a arribar a aquesta última població.[2] Sota terra, la canonada està construïda amb una successió de cossos de ceràmica d'1,74 cm. de gruix i 84 cm. de diàmetre. Aquesta obra es va reforçar a l'exterior amb argamassa. Els respiradors facilitaven l'entrada dels nens que netejaven antigament les canonades i arreglaven els desperfectes.[3]
Al Genovés, a la partida d'Alboi, es troben les Arcadetes d'Alboi, un aqüeducte format per nou arcs apuntats, d'època gòtica, amb carreus i dimensions desiguals, de cent metres de longitud i uns vint d'altura.[3] Aquest aqüeducte amb els seus nou arcs i els seus més de 200 metres de longitud, construït possiblement al segle xi, és un dels més espectaculars d'aquestes comarques. Catalogat com bic, amb el codi 46.23.145-019, i denominació: Canal de Bellús a Xàtiva, també es recull una altra denominació: Aqüeducte d'Alboi. Arcadetes de Alboy. La seva declaració va ser singular, comptant amb anotació M º: RI-51-0011170, des de l'any 2005.[2]