Reial Audiència de Catalunya
màxim òrgan de justícia al Principat de Catalunya (1493-1714) i als Comtats de Rosselló i Cerdanya (1493-1652) / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.[1][2] La presidència de la Reial Audiència corresponia al rei i, si no hi és, al lloctinent general (el virrei), i en absència d'aquest al canceller. Fou instaurada pel rei Ferran II d'Aragó el 1493 i reformada el 1599, fins que fou abolida per Felip V el 1714.
Per a altres significats, vegeu «Reial Audiència de Catalunya (borbònica)». |
Dades | |
---|---|
Tipus | Reial Audiència |
Història | |
Creació | 1493 |
Fundador | Ferran el Catòlic |
Data de dissolució o abolició | 1714 , Causat per: setge de Barcelona |
Reemplaçat per | Reial Audiència de Catalunya (borbònica) |
Equivalent a les Reials Audiència d'Aragó, de València i de Mallorca, la Reial Audiència de Catalunya es caracteritzava pel fet d'ésser tribunal suprem, mentre que les anteriors reconeixien com a instància superior al Consell d'Aragó. L'evocació d'una causa a la Reial Audiència era un recurs habitual de les universitats (municipis) i els particulars per a evitar la justícia senyorial, ja que el senyor podia ser una de les parts implicades en el conflicte. El darrer oficial reial era el veguer, que era l'encarregat d'administrar justícia dins la vegueria. Pel Reial Decret de 16 de gener de 1716 es donà Nova Planta -nova estructura- donant lloc a la Reial Audiència de Catalunya (borbònica).