Reial Audiència de Catalunya (borbònica)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic. També va ser, conjuntament amb la Capitania General, l'organisme superior de govern instaurat a Catalunya per l'absolutisme borbònic.
Localització | |||
---|---|---|---|
Estat | Espanya | ||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||
Dades històriques | |||
Anterior | |||
Creació | 16 gener 1716: | ||
Següent | Audiència Provincial de Barcelona, Audiència Provincial de Barcelona, Diputació de Barcelona i Governador civil de Barcelona | ||
La Reial Audiència era la institució que substitueix l'anterior Reial Audiència de Catalunya (1493−1716), a la qual Felip V donà Nova Planta -nova estructura- el 1716, perdent la seva facultat d'ésser tribunal suprem de Catalunya per a esdevenir un tribunal territorial sotmès al Consell de Castella, al que s'atribuí la facultat d'ésser tribunal de darrera instància. Pels decrets de Nova Planta les Reials Audiències borbòniques establertes als estats de l'annexionada Corona d'Aragó passaren a ser presidides pel Capità General militar, constituint òrgans assessors d'aquest i governant en diarquia amb aquest sobre la base del «Real Acuerdo» (Reial Acord). El Capità General havia d'atenir-se als dictàmens de la Reial Audiència en matèria de govern i d'administració del país, per bé que aquesta bicefàlia i dualitat de competències provocà disputes i enfrontaments entre ambdues institucions, sobretot perquè les atribucions d'una i altra institució no estaven delimitades. En matèria de justícia la presidència era exercida pel Regent civil i el Capità General no tenia intervenció en els litigis, fora del dret d'indult en cas de pena de mort, de manera que la justícia pogué preservar cert grau d'autonomia efectiva respecte de l'autoritat militar.
La Reial Audiència borbònica passà a ocupar la seu de l'abolida Diputació del General de Catalunya, el Palau de la Generalitat. Pel que fa als nomenaments dels magistrats, i en virtut de l'abolició dels privilegis d'estrangeria de Catalunya, pel qual només podien exercir els càrrecs públics de Catalunya els que gaudien de la condició de catalans, el tribunal va quedar obert a tots els súbdits del sobirà borbònic. Les magistratures foren ocupades per primera vegada per castellans, bé es procurà reserva la meitat de les places de cada sala pels naturals país. Les Reials Audiències borbòniques informaven al Consell de Castella sobre el nomenament de funcionaris i s'ocupaven d'afers governatius i policíacs, situació que es perllongà tot al llarg del règim absolutista (1714-1833) fins al 1834, quan foren novament reduïdes a l'esfera estrictament judicial com abans del 1714.