Càmera reflex Full Frame de Canon From Wikipedia, the free encyclopedia
La Canon EOS 5D Mark II és una càmera rèflex digital que va anunciar-se el 17 de setembre del 2008. El model va arribar per substituir la seva antecedent, l'EOS 5D, que va ser llançada tres anys abans.[1][2]
Marca | Canon |
---|---|
Tipus | DSLR full-frame i càmera rèflex digital d'una òptica |
Objectiu de càmera | |
Muntura d'objectiu | Muntura Canon EF |
Enfocament | |
Visor | Cobertura del 98% i un augment de 0,71 x |
Pantalla posterior de càmera | pantalla de cristall líquid, color. 3 in. 920.000 píxels |
Àrea d'enfocament | 9 punts AF |
Exposició, Obturador, Enregistrament | |
Obturador | obturador de pla focal |
Temps d'exposició | 30 (màxim) 1/8000 (mínim) |
Freqüència de mostratge | 3,9 fotogrames per segon |
Enregistrament | Targeta CompactFlash |
Processament digital d'imatges | |
Sensor d'imatge | CMOS (Canon) |
Format del sensor d'imatge | Full Frame (35,9 mm x 24 mm) |
Resolució d'imatge | 21,1 megapixels |
Processador d'imatge | DIGIC 4 |
Sensibilitat ISO | 100 (50-25.600) |
Model EXIF | Canon EOS 5D Mark II |
Fabricant EXIF | Canon |
Característica | |
Gravació de vídeo | Full HD 1080p a 25fps |
Font d'energia | bateria d'ió liti, LP-E6N. (2.130 mA⋅h) |
Flaix | Sòcol |
Video-in video-out | connector mini-HDMI Jack |
Transmissió de dades | USB 2.0 |
Material | aliatge de magnesi |
Mida | 75 () × 152 () × 114 () mm |
Pes | 810 g |
Cronologia | |
Data de comercialització | 17 setembre 2008 |
Lloc de producció | Japó |
Sèrie Canon EOS | |
Lloc web | usa.canon.com… |
L'EOS 5D Mark II incorpora un sensor CMOS full-frame de 21,1 megapíxels, i va ser de les primeres reflex que va tenir la capacitat de gravar vídeo Full HD. El març de 2012, Canon va anunciar la seva càmera successora: la Canon EOS 5D Mark III.[3]
La 5D Mark II és la primera càmera de la sèrie EOS amb capacitat de vídeo Full HD. Es poden fer fotografies mentre es grava, però la càmera suspèn la gravació del vídeo fins que s'hagi capturat l'últim frame.[6]
Mentre la Nikon D90 va ser la primera DSLR en gravar vídeo HD a 720p, i la Panasonic GH1, una MILC/mirrorless, va ser capaç de gravar 1080p/24 abans que la 5D Mark II, aquesta per això va ser la primera DSLR full-frame en gravar a 1080p.[7]
El ràtio 16:9 del sensor utilitzat en el mode vídeo és similar a l'àrea de sensibilitat del VistaVision 8/35. Aquest sensor permet al vídeo ser gravat amb una ínfima profunditat de camp, per aconseguir l'aspecte cinematogràfic. Els 21 megapíxels del sensor es remostregen a una resolució HD tan sols usant cada tercera línia i un submostreig de color 4:2:0, conduint a errors de Moiré en vídeo.[8]
Els clips de vídeo poden tenir una mida de 4 GB, aproximadament 12 minuts de 1080p HD o 24 minuts de gravació SD (640 x 480). Aquests límits provenen de la mida màxima de 4 GB suportat pel sistema FAT32 que usen les targetes Compact Flash. La càmera també imposa una duració màxima de clips de 29 minuts i 59 segons si encara no s'ha arribat al límit de 4 GB. La gravació de vídeo i àudio es graven en arxius QuickTime (MOV) en vídeo comprès a H.264/MPEG-4 i descomprimit a 48 kHz/16-bit PCM. El bitrate per a 1080p és d'aproximadament 38 megabits per segon (4.8 Mbyte/s), mentre que el SD és de 17 megabits per segon (2.2 Mbyte/s). Tot i que el micròfon intern és mono, l'àudio estèreo es pot gravar amb un connector de jack 3,5mm. Quan es grava un vídeo de llarga durada, sobretot en climes calorosos, pot augmentar el soroll de la imatge pel sobreescalfament del sensor d'imatge.[9]
L'EOS 5D Mark II és capaç de gravar vídeo en situacions de baixa lluminositat i és es ven a un preu relativament baix, comparat amb les càmeres de vídeo professional. Durant els primers 18 mesos des del seu llançament, la càmera només tenia vídeo a 30fps. El 15 de març de 2010, Canon va millorar el firmware afegint un mode de 25p per a PAL.[10]
L'actualització del firmware també va modificar els 30p a 29,97 fps i la nova modalitat de 24p a 23.976 fps per a ser compatible amb NTSC. Darrerament, l'actualització va afegir un control manual en la gravació dels nivells d'àudio i una forma oficial de treure l'opció automàtica dels nivells.[11]
El firmware Magic Lantern proveeix de moltes opcions addicionals de vídeo i controls de l'àmbit del cinema com l'opció false colors, zebres pel control de l'exposició, control de la profunditat de camp i l'enfocament amb peaking filters, treure el control d'auto-gain de l'entrada de micròfon. També proporciona una sortida estable de dades de vídeo RAW de 14 bits sense comprimir a targetes CF UDMA 7 amb una resolució gairebé HD (1004p vs. 1080p a Full HD).[12]
Nombroses produccions de cinema i televisió han utilitzat la Canon 5D Mark II:
Hi ha nombroses empreses que han desenvolupat accessoris per a vídeo professional, per beneficiar-se del sensor Full Frame, que proporciona una profunditat de camp semblant al cinema. Redrock Micro i Zacuto són dos exemples. Per gravar vídeo 3D, Anachrome oferta estructures per a dues càmeres, que usen objectius Canon d'una distància focal molt petita. Una sèrie de prismes especialitzats compensen l'espai massa ample que hi ha entre el parell de càmeres. Invertint una de les càmeres, l'espai es veu molt reduït. El paquet també inclou aparells de sincronització.
Una companyia de Los Angeles, CA, Hot Rod Cameras, oferta objectius de cinema amb muntura PL la qual cosa permet muntar alguns dels objectius utilitzats amb les càmeres de cine Arriflex a la 5D Mark II. El sensor té de fet la mida de dos frames de 35mm, similar a la pantalla ampla del segle xx promocionada per Paramount Studuios, anomenada "Vista-Vision". Allò era pel·lícula de 35mm, corria horitzontalment per la càmera, fent servir dos cops l'àrea d'un frame normal de 35mm.
El pack de software conté:[22]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.