Canut IV de Dinamarca
From Wikipedia, the free encyclopedia
Canut (o Knud) IV (ca. 1043 – 10 de juliol de 1086), conegut com a Canut el Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086. Va ésser un rei ambiciós que desitjava el tron anglès, va enfortir la monarquia danesa i va donar suport a l'Església catòlica, que va consolidar-s'hi. Mort pels seus enemics, l'Església el considerà màrtir i el venera com a sant, patró de Dinamarca.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Fresc, s. XIV (església d'Överselö) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Knud den Helligen 1043 (Gregorià) Dinamarca |
Mort | 10 juliol 1086 (42/43 anys) Odense (Dinamarca) |
Causa de mort | Homicidi |
Sepultura | Catedral d'Odense (Odense domkirke) |
Monarca de Dinamarca | |
1080 – 1086 ← Harald III de Dinamarca – Olav I de Dinamarca → | |
Activitat | |
Lloc de treball | Dinamarca |
Ocupació | monarca |
rei i màrtir | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Canonització | 19 d'abril de 1101 , Roma nomenat per Pasqual II |
Pelegrinatge | Odense |
Festivitat | 19 de gener, 10 de juliol (13 de gener a Suècia i Finlàndia) |
Iconografia | com a rei, amb una espasa a una mà; pregant i essent mort davant un altar |
Patró de | Dinamarca |
Altres | |
Títol | Rei |
Família | Casa d'Estridsen |
Cònjuge | Adela de Flandes (1080 (Gregorià)–) |
Fills | Carles I de Flandes, Ingegerd Knutsdotter of Denmark (en) , Cæcilia af Danmark |
Pare | Svend II de Dinamarca |
Germans | Sigrid de Danemark, Ingerid de Dinamarca, Sven le Croisé, Harald III de Dinamarca, Olav I de Dinamarca, Eric I de Dinamarca, Nicolau I de Dinamarca, Sven Svensson i Benedict |
Tanca