Canyó submarí
Vall submarina estreta i escarpada excavada al talús continental / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un canyó submarí[1] és una vall escarpada excavada al fons marí del talús continental, de vegades estenent-se ben endins en la plataforma continental, amb parets gairebé verticals i, de vegades, amb parets de fins a 5 km d'altura, des del sòl del canyó fins a la vora d'aquest, com amb el Gran canyó de les Bahames.[2] Igual que els canyons sobre el nivell del mar serveixen de canals per al flux d'aigua a través de la terra, els submarins serveixen de canals per al flux de corrents de turbiditat a tota la vora del mar. Els corrents de turbiditat són fluxos d'aigües denses i carregades de sediments, que són subministrats pels rius o generats al fons marí per tempestes, esllavissades submarines, terratrèmols i altres disturbis del sòl. Els corrents de turbiditat viatgen baixant a gran velocitat (fins a 70 km/h), erosionant el vessant continental i finalment dipositant sediments a la plana abissal, on s'assenten les partícules.[3]
Es creu que la formació de canyons submarins es produeix com a resultat d'almenys dos processos principals: l'erosió causada pel corrent de turbiditat, i la caiguda i desaprofitament de massa del talús continental. Si bé a primera vista, els patrons d'erosió dels canyons submarins pot semblar que imiten els dels canyons fluvials a la terra, s'han trobat diversos processos marcadament diferents a la interfície sòl/aigua.[3][4]
Hi ha nombrosos canyons a profunditats superiors a 2 km per sota del nivell del mar. Alguns poden estendre's cap a mar a través de les plataformes continentals durant centenars de quilòmetres abans d'arribar a la plana abissal. S'han trobat exemples antics en roques del Neoproterozoic.[5] Les turbidites es dipositen a les desembocadures o extrems dels canyons, construint un ventall submarí.