From Wikipedia, the free encyclopedia
Carlo Barabino (Gènova, 1768-1835) va ser un arquitecte i urbanista italià, actiu principalment a Gènova, la seva ciutat.[1][2] El 1818 va ser-ne nomenat arquitecte municipal. És autor de projectes urbanístics determinants per a l'expansió de Gènova durant el segle xix[3] i d'edificis tan emblemàtics com el teatre Carlo Felice (1827, destruït arran de la Segona Guerra Mundial i reconstruït el 1991) o la seu de l'Acadèmia Lígur de Belles Arts (1831),[4] ambdós situats a la plaça De Ferrari de Gènova. Va projectar el Cementiri monumental de Staglieno,[5] tot i que la realització del projecte va ser duta a terme, després de la seva mort, per l'arquitecte Giovanni Battista Resasco. És un representant destacat de l'arquitectura neoclàssica a Itàlia.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 febrer 1768 Gènova (Itàlia) |
Mort | 3 setembre 1835 (67 anys) Gènova (Itàlia) |
Sepultura | Panteó del Cimitero Monumentale di Staglieno, Pantheon LXXVIII (1892–) |
Formació | Accademia Ligustica di Belle Arti |
Activitat | |
Camp de treball | Arquitectura |
Ocupació | arquitecte |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.