Casal d'Aragó-Urgell
Dinastia urgellenca / From Wikipedia, the free encyclopedia
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseït dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera. Aquest resultat provocà la revolta del comte d'Urgell, que acabà amb el setge de la seva seu al castell Formós de Balaguer, on acabà rendint-se el 31 d'octubre del 1413. Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana Elionor d'Urgell. Va romandre empresonat en múltiples localitzacions fins que, finalment, va ser conduït al castell de Xàtiva, on va morir el 1433 amb sospites d'haver estat assassinat a la presó. Això suposà la fi de la dinastia d'Aragó-Urgell i també el fi del comtat d'Urgell que fou integrat a la Corona d'Aragó.[1]
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | dinastia família | ||||
Història | |||||
Creació | 1328 | ||||
Fundador | Jaume I d'Urgell | ||||
Data de dissolució o abolició | 1413 | ||||
La dinastia del Casal d'Aragó-Urgell té origen en el Casal de Barcelona essent-ne una branca menor, quart fill d'Alfons el Benigne.[1]
La casa comtal del Casal d'Aragó-Urgell fou una dinastia bastant important al Principat de Catalunya. Fou la més rica de la Corona catalanoaragonesa, ara sí, per davant del Casal de Barcelona i per tant davant el rei. Especialment el comte Jaume II d'Urgell, considerat l'home més ric de Catalunya i Aragó.[1]