Castell de Xàtiva
Castell / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.
Castell de Xàtiva | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Castell | |||
Construcció | Desconegut, és d'origen ibèric i romà.[1] - | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | En bon estat | |||
Estil arquitectònic | Romà, islàmic i gòtic amb elements barrocs[1] Conjunt militar | |||
Material | tàpia encofrada, de maçoneria i carreus aparellats | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Xàtiva (la Costera) i província de València (País Valencià) | |||
| ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Identificador | RI-51-0000977 | |||
Codi IGPCV | 46.23.145-012[2] | |||
Aquesta doble fortalesa apareix a l'escut de Xàtiva[1] que té com a element central una torre de la qual partixen dos braços emmurallats que acaben en un castell cadascú que representen els dos castells de Xàtiva. El Castell de l'esquerra rep el nom tradicionalment de Castell Menor, mentre que el castell de la dreta rep el nom de Castell Major.[3]
Durant gairebé tota l'existència del Regne de València, el Castell de Xàtiva i la mateixa ciutat foren un plaça molt important per a aquest. El motiu era que Xàtiva era l'entrada natural des del Regne de Castella i, per tant, era un punt clau en el control del regne. Si bé és cert que amb la unificació de les corones hispàniques (que no dels regnes), aquest paper no fou tan important, el fet que continuara sent una presó d'Estat durant el segle xvi i que Xàtiva era la capital de la Governació dellà lo Xúquer i la segona ciutat del Regne, feren que el Castell continuara jugant un paper important fins a la Guerra de Successió.
Durant quasi tot aquest temps se la va considerar una de les millors fortaleses no sols de la Corona d'Aragó, sinó de tota la península. Així, en una confrontació convencional i amb una bona guarnició i provisions, resultava força inexpugnable. Per un costat, el que dona a Bixquert, és a dir, a l'interior muntanyós de València, des d'on era difícil que vinguera un atac, els dos Castells de Xàtiva estaven protegits pels penya-segats de la serra Vernissa, mentre que per l'altre, els atacants havien de superar el joc de muralles: en primer lloc una muralla principal que protegia tota la ciutat, i en segon lloc diverses muralles secundàries. Superat això, quedava la dificultat d'entrar en la fortalesa, ja que, al tractar-se de dos castells i no d'un, els defensors podien retirar-se al segon si veien perdut el primer.