Casilda Fernández de Córdoba y Rey
From Wikipedia, the free encyclopedia
Casilda Fernández de Córdoba y Rey (Madrid, 1941 - Còrdova, 14 d'abril de 1998)[1] va ser la XX duquessa de Cardona.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1941 Madrid |
Mort | 14 abril 1998 (56/57 anys) Còrdova (Espanya) |
Altres | |
Títol | Duquessa |
Cònjuge | Alfonso Castillejos y Ussía Antonio Guerrero Burgos |
Fills | Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba ( ) |
Pares | Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert i Concepción Rey y Pablo-Blanco |
Germans | María de la Paz Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa |
Filla del XVII duc de Medinaceli Luis Jesús Fernández de Córdoba i de la seva segona esposa, la cordovesa María Concepción «Concha» Rey de Pablo-Blanco,[1] amb qui s'havia casat el 1939 no sense polèmica entre la societat del moment, que va repudiar a la nova duquessa, que no gaudia de bona fama.[2]
El 1949,[1] abans de la mort del seu pare, va esdevenir duquessa de Cardona mitjançant una cessió.[3] A la mort del duc el 1956, intentà aconseguir part del patrimoni familiar i pledejà amb els Medinaceli. Amb tota la noblesa en contra, només va tenir el total suport de Carmen Polo, una de les seves poques amigues a Madrid. La muller de Franco li recomanà que contractés l'advocat Antonio Guerrero Burgos i, finalment, el plet va ser un èxit a favor de Casilda.[2]
El 1977 s'havia casat amb Alfonso Castillejo y de Ussía, sense arribar a tenir fills. Anys més tard, es va casar amb el seu advocat, i el 1982 va néixer Casilda-Ghisla, que va heretar el títol amb la mort de Casilda el 1998.[1]