Castell de Fénis
From Wikipedia, the free encyclopedia
El castell de Fénis en la comuna homònima i al marge dret del riu Dora Baltea, el principal de la Vall d'Aosta, es considera una de les més notables fortaleses d'aquesta regió. Excepcional per la seva arquitectura escenogràfica, amb nombroses torres i una doble cinta murada emmerletada que envolta l'edifici central, representa perfectament l'arquetip de castell robust i fantasiós, i és una de les majors atraccions turístiques de la vall.[1]
Castell de Fénis | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Castell, museu, military museum building (en) , museu religiós, historical park museum (en) i museu d'una entitat pública | |||
Arquitecte | Alfredo d'Andrade-Cesare Bertea-Seglie, restauracions entre 1898-1920. Vittorio Mesturino, reformes entre 1935-1942. | |||
Primera menció escrita | 1242, Castrum Fenitii. | |||
Construcció | c. 1320 - c. 1420 | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | Bona | |||
Estil arquitectònic | Gòtic, amb reformes vuitcentistes (tipus Viollet-le-Duc) i altres del 1935. | |||
Superfície | exposició: 2.063 m² exposició: 856 m² | |||
Altitud | 540 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Fénis (Itàlia) | |||
Localització | Al mateix poble de Fénis | |||
| ||||
Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
Plànol | ||||
Activitat | ||||
Empleats | 3 (2019) | |||
Visitants anuals | 46.279 (2020) | |||
Lloc web | valledaostaheritage.com… | |||
Al contrari d'altres fortaleses del lloc, com Verrés i Ussel, construïdes al cim d'un promontori rocós per millorar la seva defensa, el castell de Fénis és en un indret totalment privat de defenses naturals. Aquest fet fa pensar que la seva principal funció fos la de prestigiosa seu administrativa de la família noble de la regió, els Challant-Fénis, i que, inclosa la doble muralla, tingués una funció ostentosa, per intimidar i sorprendre la població. De fet, no ha patit mai, que se sàpiga, cap atac ni setge.[2][3] Malgrat això, el castell de Fénis posseeix excel·lents mostres de les tècniques defensives de l'època. I la seva funció residencial ve remarcada pels frescos de mèrit que encara romanen al pati i a la capella.
Alguns autors veuen disseminats en el senyoriu tot de símbols i, fins i tot, un viatge iniciàtic en el camí d'accés a la casa.[4] Altres noten que són set les cambres en cada planta, set les torres internes i set les portes que s'han de creuar per a accedir al pati interior.[5] «Ël castel ëd Fén-is... mità na ca fòrt, mità ca 'd vilegiadura...», tal com podien descriure'l els seus contemporanis, va ser peça clau en el control del territori fins que «Da la sconda mità dël sécol ch'a fa XV a j'ancamin-a për ël castel un perìod ëd decadensa, e a finiss për esse bandonà».[n. 1]
A hores d'ara, dins la vall, poden visitar-se, a més del de Fénis l'interior dels castells de Verrès, d'Issogne, de Ussel (Chatillon), de Sarriod de la Tour (Saint-Pierre), de Sarre i el Castel Savoia de Gressoney.[4]