Castell de Vila-seca
castell / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Castell de Vila-seca o Castell de Solcina és a tocar de l'estació de Vila-seca, vila i municipi de la comarca del Tarragonès, dins d'un extens terreny clos. És un castell neomedievalista declarat bé cultural d'interès nacional des de l'any 1989. La casa senyorial de Solcina, documentada des de 1437,[1] fou construïda al marge de la torre però està comunicada amb ella per un pas elevat.[1]
Castell de Vila-seca | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Castell | |||
Construcció | segle XV | |||
Característiques | ||||
Altitud | 45 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Vila-seca (Tarragonès) | |||
Localització | Camí del Castell | |||
| ||||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 1800-MH | |||
Codi BIC | RI-51-0006788 | |||
Id. IPAC | 2017 | |||
Id. IPAPC | 7137 | |||
Lloc web | castellvila-seca.cat | |||
El castell fou venut per l'arquebisbe de Tarragona al cònsol holandès Joan Kies Helmont el 1680.[2] La seva família el va vendre el 1899 a Isidre de Sicart i Torrens, el qual el va transformar sota projecte i direcció de l'arquitecte Enric Fatjó i Torras, que li donarà l'actual aspecte neogòtic, amb influències estilístiques del centre i del nord d'Europa.[1] A partir d'aleshores passà a identificar-se com el castell del comte de Sicart. Des de 2005, el castell i el jardí adjacent és propietat de l'Ajuntament de Vila-seca, que l'ha restaurat per dedicar-lo a espai expositiu.