Català modern
català del s. XVI al XVIII / From Wikipedia, the free encyclopedia
El català modern és el català dels segles xvi, xvii i xviii,[1] dit tradicionalment de la Decadència. La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (segle xvi) fins a la Renaixença catalana del segle xix.[2] La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors.
S'ha dit que la Decadència coincideix amb la castellanització de tot Espanya i la degeneració de les institucions de la Corona d'Aragó després de la unió de les corones de Castella i Aragó amb el casament de Felip I de Castella i Joana la Boja. Aquesta castellanització del territori que anteriorment havia format part de la Corona d'Aragó té diversos factors importants com són la desaparició de la Cancelleria Reial i el desplaçament de Catalunya del comerç a través de l'Atlàntic després de la descoberta d'Amèrica per Cristòfol Colon l'any 1492. La Decadència de la literatura catalana s'ha contrastat amb l'esplendor del Segle d'Or de la literatura en castellà. Els autors més coneguts de la Decadència són Vicenç Garcia, Joan Timoneda, Francesc Fontanella, i Josep Romaguera.