Cercle Maillol
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Cercle Maillol va ser una agrupació d'artistes catalans, estructurada com un dels Cercles de l'Institut Francès de Barcelona. Fou creat entre 1946 i 1947[1] per iniciativa d'un grup d'artistes format per Xavier Valls, Charles Collet, Bernat Sanjuan, Alfred Figueras i Suzanne Verdier, que demanaren al director de l'Institut, Pierre Deffontaines,[2] poder reunir-se un dia a la setmana en un dels salons d'aquest i formar un cercle com el que ja havien creat els músics (Cercle Manuel de Falla).[3] Deffontaines acollí favorablement la iniciativa i, sota els auspicis del professor i historiador Pierre Vilar, el Cercle inicià les seves activitats.[3]
Dades | |
---|---|
Tipus | associació voluntària |
Forma jurídica | associació voluntària |
Història | |
Creació | 1946, Barcelona |
Fundador | Pierre Deffontaines |
El primer president del Cercle, fins a l'any 1950, fou l'escultor Charles Collet.[4] El pintor i gravador Josep Hurtuna cobrí un breu interval, i el següent president fou Josep Maria de Sucre.[4] A aquest el seguí Arnau Puig.[4]
El Cercle Maillol organitzava importants conferències, exposicions temporals, recepcions, lectures d'art i tertúlies setmanals, on els més joves escoltaven els artistes més grans, com Joaquim Sunyer, Josep Clarà o Ricard Opisso.[4] Deffontaines decidí partir una beca d'un any d'estudis en dotze beques de viatge d'un mes, principalment per estudiar a París, el que facilitava l'obtenció del corresponent visat, i alguns dels becats s'hi quedaren llargament.[3] En aquest sentit el Cercle Maillol tingué un paper molt important en la difusió de l'art d'avantguarda i la formació dels joves artistes en un moment en què Espanya es trobava sota la dictadura franquista.