Cinemàtica

branca de la física que estudia les lleis del moviment / From Wikipedia, the free encyclopedia

El mot cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, és l'estudi relatiu al moviment.

A la cinemàtica s'utilitza un sistema de coordenades per descriure les trajectòries, anomenat sistema de referència. La velocitat és el ritme amb què canvia la posició un cos. L'acceleració és el ritme amb què canvia la seva velocitat. La velocitat i l'acceleració són les dues principals magnituds que determinen com canvia la posició d'un mòbil en funció del temps.

Un cos es mou quan la seva posició canvia respecte d'un sistema de referència (conjunt de convencions per mesurar la posició d'un objecte), que considerem immòbil, el qual s'ha de fixar.[1]

Un problema de cinemàtica comença descrivint la geometria del sistema (problema) que tenim i declarant les condicions inicials de qualsevol valor conegut com la velocitat i/o acceleració de punts dins el sistema. Després utilitzant fórmules de la geometria, es pot determinar la posició, la velocitat i l'acceleració de qualsevol part desconeguda del problema.

L'anàlisi cinemàtica és el procés de mesura de les quantitats cinemàtiques utilitzades per descriure el moviment. En enginyeria, per exemple, l'anàlisi cinemàtica es pot utilitzar per trobar l'interval de moviments d'un determinat mecanisme i funcionar a la inversa, utilitzant la síntesi cinemàtica per dissenyar un mecanisme per a un rang de moviment desitjat.[2]  A més, la cinemàtica aplica la geometria algebraica per a l'estudi de l'avantatge mecànic d'un sistema o mecanisme mecànic.