Classificació de les roques ígnies
From Wikipedia, the free encyclopedia
La classificació de les roques ígnies és un seguit de protocols, regles i procediments que permeten anomenar i classificar les roques amb un origen magmàtic segons la seva procedència, la velocitat de refredament, les textures que presenten i la seva composició mineralògica i/o química. Un dels principals problemes de classificar les roques ígnies és que no poden ser classificades seguint només un sistema; aquest problema va lligat a la gran heterogeneïtat d'aquest grup de roques: els paràmetres modals necessaris per a descriure una roca fèlsica composta de quars i feldespats, són molt diferents dels emprats per a classificar les roques ultramàfiques compostes per olivina i piroxens. Com a conseqüència, existeixen diverses classificacions que poden emprar-se per separat o simultàniament segons el tipus de roca que es vulgui classificar. En aquest article s'expliquen els principals mètodes i procediments de classificació de les roques ígnies de manera individual i detallada i també de manera conjunta; un exemple és l'esquema present en aquest article que resumeix, de manera esquematitzada, els passos a seguir per a poder classificar una roca ígnia determinada, emprant tant classificacions modals com altres de químiques.
L'homogeneïtzació de les diverses classificacions data de la dècada de 1990 quan amb l'objectiu de crear una classificació sostenible de les roques ígnies que tots els geòlegs poguessin emprar, la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS per les seves sigles en anglès) va crear una subcomissió sobre la sistemàtica de les roques ígnies (d'ara endavant, la subcomissió). L'homogeneïtzació dels criteris de classificació fou tal que quan la subcomissió acabà la feina, proposà 297 noms en comptes dels 1500 que existien.[1] Durant el temps que va durar la creació de la classificació, la subcomissió va establir deu principis per a la construcció de la mateixa:[1]
- Emprar atributs descriptius.
- Emprar les propietats reals de les roques.
- Garantir la idoneïtat de la classificació per a tots els geòlegs.
- Emprar terminologia actualitzada.
- Definir els límits de les diferents tipologies de roques.
- Facilitat en la seva aplicació.
- Seguir les relacions naturals.
- Emprar mineralogia modal.
- Si no és possible emprar mineralogia modal, emprar la química.
- Seguir la terminologia dels altres organismes assessors de la IUGS.
La classificació separa i classifica individualment les roques piroclàstiques, les carbonatítiques, les melilítiques, les lamprofirítiques; les màfiques (amb contingut màfic superior al 90%) i les charnockítiques; tot això abans d'entrar a la classificació principal mitjançant el diagrama QAPF per a roques volcàniques i plutòniques que es basa en les proporcions modals de quars (Q); feldespat alcalí (A) i plagiòclasi (P) i de feldespat alcalí (A); plagiòclasi (P) i feldespatoides (F). En els casos en què la mineralogia modal no es pot determinar, com sol ser el cas de les roques volcàniques, s'usa la classificació química coneguda com a TAS. Per a les roques piroclàstiques s'ha emprat una classificació estàndard com a conseqüència de la problemàtica que aquestes presenten en tenir atributs de caràcter sedimentològic.[2]