From Wikipedia, the free encyclopedia
A Mesopotàmia, un clau de fundació, clau de consagració o clau de dedicació és una petita escultura, usualment en argila, que porta textos inscrits en caràcters cuneïformes, que s'embevia en les parets dels temples o edificis per deixar constància que eren propietat divina del déu a qui estaven dedicats i donar solidesa màgica als mateixos.[1]
Van ser utilitzats pels sumeris i altres cultures mesopotàmiques des del III mil·lenni aC. Els que porten figures de déus (anomenats "déus de clau") i són de coure o bronze, van ser realitzats sobretot a l'època de Gudea, príncep de Lagaix. S'han trobat a la gairebé totalitat dels temples del renaixement sumeri. Posteriorment hi hauria representacions dels governants locals i hi ha casos amb representacions d'animals.[2]
A més, cons d'argila sense inscripcions, pintats de diferents colors van ser utilitzats pels sumeris per crear patrons decoratius de mosaic en parets i pilars dins dels edificis, així com per afegir fortalesa a l'estructura.[3]
A l'antic Egipte s'utilitzaven cons funeraris, en certa forma similars, que utilitzaven la base del con, com a superfície a escriure.
Aquests claus es troben entre els documents històrics coneguts més antics. Encara que van estar creats a demanda dels notables de l'època, han permès registrar les construccions, les consagracions de l'obra, o les antigues històries, que permeten conèixer diferents aspectes de les diferents civilitzacions.
El clau de fundació d'Entemena, rei de Lagaix a la segona meitat del III mil·lenni aC., és un bon exemple d'haver arribat als nostres dies en excel·lents condicions de conservació i amb una detallada història darrere.
Un clau de fundació del rei Hammurabi fou adquirit en març de 1938 a un antiquari. El clau té un cap amb un diàmetre de 187 mil·límetres. En comparació, l'eix a la base és de 110 mil·límetres de diàmetre. Tant el cap com el cos estant inscrits amb escriptura cuneïforme. El clau d'argila porta el número A 24645 a l'Institut Oriental, del museu d'arqueologia de la Universitat de Chicago.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.