Coeficient de dilatació adiabàtica
From Wikipedia, the free encyclopedia
El coeficient de dilatació adiabàtica és la proporció entre la capacitat calorífica (també anomenada capacitat tèrmica) a pressió constant () i la capacitat calorífica a volum constant (). De vegades és també conegut com a factor d'expansió isentròpica o índex adiabàtic. Es denota amb l'expressió (gamma) o de vegades (kappa). Es defineix com:
Coeficient de dilatació adiabàtica de diferents gasos[1][2] | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Temp. | Gas | γ | Temp. | Gas | γ | Temp. | Gas | γ | ||
–181 °C | H₂ | 1,597 | 200 °C | Aire sec |
1,398 | 20 °C | NO | 1,40 | ||
–76 °C | 1,453 | 400 °C | 1,393 | 20 °C | N₂O | 1,31 | ||||
20 °C | 1,41 | 1000 °C | 1,365 | –181 °C | N₂ | 1,47 | ||||
100 °C | 1,404 | 2000 °C | 1,088 | 15 °C | 1,404 | |||||
400 °C | 1,387 | 0 °C | CO₂ | 1,310 | 20 °C | Cl₂ | 1,34 | |||
1000 °C | 1,358 | 20 °C | 1,30 | –115 °C | CH₄ | 1,41 | ||||
2000 °C | 1,318 | 100 °C | 1,281 | –74 °C | 1,35 | |||||
20 °C | He | 1,66 | 400 °C | 1,235 | 20 °C | 1,32 | ||||
20 °C | H₂O | 1,33 | 1000 °C | 1,195 | 15 °C | NH₃ | 1,310 | |||
100 °C | 1,324 | 20 °C | CO | 1,40 | 19 °C | Ne | 1,64 | |||
200 °C | 1,310 | –181 °C | O₂ | 1,45 | 19 °C | Xe | 1,66 | |||
–180 °C | Ar | 1,76 | –76 °C | 1,415 | 19 °C | Kr | 1,68 | |||
20 °C | 1,67 | 20 °C | 1,40 | 15 °C | SO₂ | 1,29 | ||||
0 °C | Aire sec |
1,403 | 100 °C | 1,399 | 360 °C | Hg | 1,67 | |||
20 °C | 1,40 | 200 °C | 1,397 | 15 °C | C₂H₆ | 1,22 | ||||
100 °C | 1,401 | 400 °C | 1,394 | 16 °C | C₃H₈ | 1,13 |
On el valor de és la capacitat calorífica o capacitat calorífica específica d'un gas; els sufixos i es refereixen a les condicions de pressió constant i volum constant, respectivament.