La Colònia Güell

La Colònia Güell és una antiga colònia industrial (entitat singular, segons IDESCAT) del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat). És una de les més grans del Llobregat, destacant per la qualitat arquitectònica i per ser moguda exclusivament per l'energia del vapor en els seus orígens, en comparació amb les altres, mogudes per l'energia hidràulica. El 1991 va ser declarada bé cultural d'interès nacional, en la categoria de conjunt històric.^[1][2][3] Antoni Gaudí hi va projectar l'església, de la que només es va arribar a construir la cripta, declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2005.

La Colònia Güell

Localització
41° 21′ 42″ N, 2° 01′ 47″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Baix Llobregat
Municipi	Santa Coloma de Cervelló
Població humana
Població	771 (2023) (481,88 hab./km²)
Geografia
Part de	European Route of Industrial Heritage (en)
Superfície	160 ha
Altitud	21 m
Creació	1890
Codi INE	08244000100
Codi IDESCAT	0824440001700
Bé d'interès cultural
Data	25 novembre 1991
Identificador	RI-53-0000402
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	conjunt històric
Codi BCIN	1876-CH-EN
Codi BIC	RI-53-0000402
Id. IPAC	2895

Història i descripció

El 1863, l'industrial tèxtil Joan Güell i Ferrer, fundador del Vapor Vell de Sants, va adquirir la finca de Can Soler de la Torre a Santa Coloma de Cervelló.^[4][5] El 1890, el seu fill Eusebi Güell i Bacigalupi i el seu soci Ferran Alsina hi decidiren traslladar la producció de panes i velluts per a posar els treballadors en un ambient més rural i evitar les tensions socials que es vivien a Barcelona.^[3] Això va passar al mateix temps que el papa Lleó XIII publicava l'encíclica Rerum novarum (1891). En aquest text, es constata que l'Església veia el món obrer amenaçat pel socialisme i l'anarquisme, que defensaven l'ateisme. Per això, la nova colònia tindria tots els serveis que creien que els obrers necessitaven per a la vivència cristiana: hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella.^[6] La producció hi va començar el 1891.^[3]

Eusebi Güell encarregà el projecte a Gaudí. Per a la planimetria del conjunt, que tenia una superfície d'unes 160 hectàrees, comptà amb la col·laboració dels seus ajudants Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Bellver i Josep Canaleta. Gaudí s'encarregà personalment de l'església, de la qual tan sols es construí la cripta, ja que a la mort d'Eusebi Güell el 1918, els seus fills abandonaren el projecte.

La resta d'edificacions van anar a càrrec dels col·laboradors de Gaudí: Francesc Berenguer, que construí la cooperativa (amb Joan Rubió, 1900) i l'escola (amb el seu fill Francesc Berenguer i Bellvehí 1911-1916); Joan Rubió i Bellver, que hi construí diverses cases particulars, com Ca l'Ordal (1894) i Ca l'Espinal (1900); Francesc Berenguer i Bellvehí construí, així mateix, el centre cultural Sant Lluís (1915-1917) i la casa parroquial (1917).

Durant la Guerra Civil espanyola, la Colònia fou col·lectivitzada, i el 1943 fou venuda a Tèxtils Bertrand Serra SA.^[3] La crisi del sector va fer que tanqués el 1973, i des d'aleshores, les naus són llogades a petites indústries i tallers diversos.^[3]

Galeria d'imatges

• 
  Ca l'Espinal, de Joan Rubió (1900)
• 
  Ca l'Ordal, de Joan Rubió (1894)
• 
  Centre Cultural Sant Lluís, de Francesc Berenguer i Bellvehí (1915-1917)
• 
  Cooperativa, de Joan Rubió i Francesc Berenguer i Mestres (1900)
• 
  Casa del mestre, de Francesc Berenguer i Mestres i Francesc Berenguer i Bellvehí (1916)
• 
  Monument a Eusebi Güell i Bacigalupi

Vegeu també

• Casa-fàbrica Salgado-Güell
• Estació de Colònia Güell

Referències

1. «La Colònia Güell». Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Arxivat de l'original el 2013-01-01.
2. «La Colònia Güell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. «Colònia Güell:Conjunt». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
4. «Can Soler de la Torre». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
5. AHPB, notari Magí Soler i Gelada, 16-11-1863.
6. Ràfols, Assumpta; Ràfols, Oriol. Història i vida de l'Església. 8a. Edicions Claret, 08-06-2000, p. 103. ISBN 84-8297-418-1.

Bibliografia

• Cabana, Francesc «Els Güell i la seva gent. El Vapor Vell de Sants i la Colònia Güell». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
• Farràs, Andreu. Els Güell. Edicions 62, maig 2016. ISBN 978-94-297-7501-3.

Enllaços externs

• «Colònia Güell: Recinte industrial». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Colònia Güell». UPCommons.