Collige, virgo, rosas
From Wikipedia, the free encyclopedia
Collige, virgo, rosas és una locució llatina extreta d'un vers del Pseudo-Ausoni o d'en Virgili que significa literalment "Cull, verge, les roses".[1] És una incitació a aprofitar la joventut mentre dura perquè el temps passa i marceix la bellesa, simbolitzada per la rosa. Suposa una variant del tòpic del carpe diem, però centrant-se en un aspecte concret com és la plenitud física. Es relaciona, com aquest, amb el tempus fugit: ja que el temps passa de manera inexorable i arriba la vellesa, emportant-se el millor de l'edat juvenil com és la bellesa que és la porta de l'amor, el que cal fer és aprofitar el moment de màxima esplendor.[2]
Aquest tema ha estat tractat àmpliament en literatura i l'art, basant-se en descripcions (especialment de dones) que acaben amb una exhortació al plaer. Els autors que més l'han usat han estat els poetes renaixentistes i barrocs.[3] Aquests tornaven als models clàssics en lírica i, per tant, prenien com a referència màximes llatines o gregues (com aquesta frase) però aplicades a la seva època; al renaixement es feia èmfasi en la importància de gaudir, amb una mentalitat antropocèntrica contraposada al teocentrisme medieval (que convidava a oblidar-se del cos pecador) i al barroc, en canvi, se subratllava més el pessimisme de la inexorabilitat del pas del temps.[4]