Colònia de Gatamoix
antiga colònia agrícola a Mallorca / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Colònia de Gatamoix fou una colònia agrícola creada a la possessió de Gatamoix, al municipi d'Alcúdia (Mallorca).[1] La seva creació fou promoguda per l'anglès Henry Robert Waring, representant de la companyia anglesa de dessecació de l'Albufera, i es constituí oficialment el 7 d'agost de 1876, acollint-se a la Llei de Colònies Agrícoles i Poblacions Rurals de 3 de juny de 1868.[lower-alpha 1] Aquesta llei tenia l'objectiu de fomentar l'agricultura a tot l'estat, i, per atreure població, atorgava beneficis als nous colons, com ara l'exempció de tributs i del servei militar.[2][3]
Tipus | Colònia agrícola i despoblat | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Gatamoix | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Alcúdia (Mallorca) | |||
| ||||
Activitat | ||||
Creació | 1876 | |||
A despit que la llei anava destinada a fomentar l'agricultura, la colònia fou creada amb la intenció de donar habitatge als treballadors de la companyia que eixugaven l'Albufera.[4] Tot i així, l'agricultura fou important a la colònia, que tenia una extensió d'unes 200 hectàrees, principalment dedicades al conreu de figueres, moreres i polls. El 1881, cinc anys més tard de la seva creació, ja tenia 93 habitants, i així el 1889 l'enginyer Louis Latrobe Bateman i la seva esposa promogueren la construcció d'una església, una casa per al seu vicari i una escoleta per als infants. Apareix esmentat a la Guía de las Baleares de Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau (1891), qui diu que és un sufragani d'Alcúdia que va augmentat de dia en dia.[5] El 1892 la nova colònia passaria a denominar-se oficialment Colònia de Sant Lluís com a homenatge dels Bateman al seu nebot Lluís. Malgrat tot, popularment la colònia sempre fou coneguda com a el Poble Nou (es Poble Nou).[2][3] En el seu moment de més prosperitat, cap a 1894, arribà a tenir 150 habitants en unes quaranta famílies, un carrer i una vintena de cases de dues plantes cada una. La principal dificultat a què feren front els pobladors fou el paludisme, per causa de la proximitat amb l'Albufera.[6][7]
La colònia prosperava, però l'economia de Lluís Bateman passava per un mal moment per causa dels seus deutes, principalment a Joaquim Gual de Torrella. Bateman es traslladà a Londres i vengué la propietat a Gual de Torrella, que va tancar la colònia i els seus habitants l'abandonaren. Ràpidament tots els habitatges i edificis públics es buidaren i posteriorment saquejaren, i finalment arribà la desaparició material de la colònia amb el reaprofitament de les pedres dels edificis per la construcció de l'ermita de Crestatx i de la capella de la mina de carbó de Son Fe.[2][6]
El 2005, la Fundació Maria Ferret promogué tasques de neteja, identificació i recuperació de les restes de la colònia.[7]