Con (cèl·lula)
cèl·lula sensible a la llum / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un con o conus és una mena de cèl·lula sensible a la llum que situada a la retina dels vertebrats, en l'anomenada capa de cons i bastons. Reben aquest nom per la seva forma cònica. Aquestes cèl·lules són les responsables de la visió en colors.[1]
Identificadors | |
---|---|
MeSH | D017949 |
TH | H3.11.08.3.01046 |
FMA | 67748 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
EB Online | science/cone-retinal-cell |
A la zona central de la retina (fòvea), la quantitat de cons és més gran, el seu nombre descendeix a mesura que ens acostem a la perifèria.
En l'espècie humana i en molts altres primats, hi ha tres tipus diferents de cons, anomenats: S-cons, M-cons i L-cons. Cadascun d'ells és sensible de forma selectiva a la llum d'una longitud d'ona determinada, verda, vermella i blava.
Aquesta sensibilitat específica es deu a la presència d'unes substàncies anomenades opsines que son formades per proteïnes i un derivat a la vitamina A.
- L'eritropsina té major sensibilitat per les longituds d'ona llargues del voltant de 560 nanòmetres, designats també com a L-cons (llum vermella)
- La cloropsina per longituds d'ona mitjanes d'uns 530 nanòmetres, designats també com a M-cons (llum verda) .
- La cianopsina amb major sensibilitat per les longituds d'ona petites d'uns 430 nanòmetres, designats també com a S-cons (llum blava).[2]
El cervell interpreta els colors a partir de la raó d'estimulació dels tres tipus de cons.
Existeixen mamífers nocturns que tenen només un d'aquests pigments, mentre que alguns ocells i rèptils en tenen quatre i són capaços de detectar la llum ultraviolada no visible per als humans.
Els senyals generades en els cons es transmeten a la retina a les cèl·lules bipolars que connecten amb les cèl·lules ganglionars d'on parteix el nervi òptic que envia la informació al cervell.