Conca de Qaidam
regió desèrtica del nord de l'altiplà tibetà / From Wikipedia, the free encyclopedia
La conca de Qaidam, també transcrita com Tsaidam (mongol: Цайдам, ‘marjal salada’ o ‘vall ampla’; xinès tradicional: 柴達木盆地, xinès simplificat: 柴达木盆地, pinyin: Cháidámù Péndì), és una regió desèrtica del nord de l'altiplà tibetà, una àmplia conca o depressió hiperàrida. Administrativament, ocupa una gran part de la Prefectura autònoma mongol i tibetana d'Haixi, a la província de Qinghai, a l'oest de la Xina. La conca abraça una àrea de 120.000 km², una quarta part coberta per llacs salins.[1]
Dades ràpides Tipus, Localització ...
(mn) Цайдам (zh) 柴达木盆地 | |||||
Tipus | Regió geogràfica, conca i ecoregió WWF | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
Continent | Àsia | ||||
Entitat territorial administrativa | Qinghai (RP Xina) i Haixi Mongol and Tibetan Autonomous Prefecture (RP Xina) (en) | ||||
| |||||
Format per | |||||
Tanca
La regió pertanyia a l'antiga província tradicional tibetana de l'Amdo. El seu nom probablement prové de tsa'i dam, que significa en mongol i en tibetà, 'marjal salada'.