From Wikipedia, the free encyclopedia
La Congregació de Solesmes, en llatí Congregatio Solesmensis, és una congregació monàstica de l'Orde de Sant Benet, fundada com a Congregació de França en 1837, recuperant la tradició de les antigues congregacions franceses de Cluny, Sant Maur i els Sants Vitó i Hidulf, suprimides durant la Revolució francesa (1790). Els seus membres posposen al seu nom les sigles de l'orde benedictí: O.S.B.
Escut de la congregació, amb el bàcul d'argent sobre fons blau (en record de Guéranger) i dues estrelles d'or (Sant Pau i Sant Pere, patrons de l'abadia de Solesmes) | |
Tipus | Monàstic |
---|---|
Nom oficial | Congregació de Solesmes de l'Orde de Sant Benet |
Nom oficial llatí | Congregatio Solesmensis Ordinis Sancti Benedicti |
Sigles | O.S.B. |
Altres noms | Congregació de França (fins al 1900) |
Hàbit | Túnica, escapulari i caputxa negres, amb cinyell de cuir |
Lema | Ora et labora ("Prega i treballa") |
Objectiu | Vida contemplativa, estudi i treball |
Fundació | 1 de setembre de 1837, Abadia de Saint-Pierre de Solesmes per servent de Déu Prosper Guéranger i Gregori XVI |
Aprovat per | Gregori XVI, en 1837 |
Regla | Regla de Sant Benet (s. VI) |
Patrons | Sant Benet de Núrsia |
Primera fundació | Saint-Pierre de Solesmes, 11 de juliol de 1833 |
Fundacions destacades | Ligugé (1853), Santo Domingo de Silos (Burgos, 1880), Leyre (Navarra, 1954), Santa Cruz del Valle de los Caídos (Madrid, 1958) |
Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha |
Lloc web | http://www.abbayedesolesmes.fr |
L'abadia de Saint-Pierre de Solesmes havia estat fundada en 1010 per Godfred de Sablé a Solesmes (Sarthe), Loira). Habitada per benedictins, fou suprimida en 1790, i els edificis i béns monàstics secularitzats.
En 1833, el priorat fou adquirit pel sacerdot Prosper Guéranger (1805-1875), qui s'hi establí l'11 de juliol del mateix anys amb tres companys, reiniciant-hi la vida monàstica d'acord amb la Regla de Sant Benet. Guéranger fou elegit abat de la comunitat, que fou la primera benedictina establerta a França des de 1790.
Dom Guéranger anà a Roma, on l'1 de setembre de 1837 va obtenir del papa Gregori XVI un breu apostòlic segons el qual Solesmes esdevenia abadia mare de la Congregació de França de l'Orde de Sant Benet, i se'n nomenava superior general Guéranger.
Solesmes es convertí en el centre del moviment de renovació litúrgica i de restauració del cant gregorià.
Altres monestirs, tant de França (Ligugé en 1853, Marsella (després passarà a Ganagobie) en 1856, Wisques en 1889, Clervaux en 1890, Sainte-Marie (a París) en 1893, Saint-Wandrille en 1894, Kergonan en 1897) com d'altres estats --Espanya (Silos en 1880), Luxemburg, Països Baixos—s'adheriren a la congregació, compartint-ne la litúrgia. Com que les congregacions benedictines dels olivetans i de Subiaco també van obrir cases a França, en començar el segle xx, la congregació va renunciar al seu nom primer i va prendre el nom de la casa mare: Congregació de Solesmes.
La llei d'associations de 1901 prohibia la vida monàstica a França, per la qual cosa la congregació funda comunitat en altres llocs: Saint-Benoît-du-Lac (Quebec) en 1912, Quarr (Illa de Wight, Anglaterra) en 1922.
Passada la Segona Guerra Mundial, Solesmes pot tornar a fundar a França: Fontgombault en 1947, i a les colònies: Keur Moussa (Senegal) en 1961, i en altres llocs com Palendriai (Lituània) en 1998. Fontgombault, al seu torn, funda Randol en 1968, Triors en 1984, Gaussan en 1994 i Clear Creek (EUA) en 19991.
L'activitat del monjo de Solesmes és la mateixa que la dels monjos benedictins d'altres congregacions, centrada en la pregària i el treball manual i intel·lectual. En particular, la congregació ha destacat per la seva tasca de restauració de la litúrgia i del cant gregorià, del que els cors de monjos d'aquests monestirs, com el de Silos, són reconeguts especialistes i intèrprets.
Avui (2011), la congregació compta amb 31 monestirs (vuit d'ells femenins), en deu estats: catorze a França, quatre a Espanya, dos al Regne Unit, Canadà, Estats Units i el Senegal, i dos priorats a Martinica, i un a Luxemburg, Països Baixos, Lituània.
Cada monestir és autònom, tot i que guarden un llegat comú pel que fa a directrius, especialment en el referent a la litúrgia.
Alguns dels monestirs són de monges:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.