1010
any From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià. És el primer any de la dècada de 1010, el novè any del segle XI i el novè any del mil·leni I. Al Califat de Còrdova és conegut com l'any dels catalans. És l'any de la desfeta del Califat de Còrdova i l'inici dels Regnes de Taifes.
Remove ads
Esdeveniments
Països catalans i Occitània
- 22 de maig o 2 de juny: Expedició a Còrdova de comtes catalans, per intervenir en les guerres civils del Califat de Còrdova i en represàlia a la ràtzia de 1003, saquejant la capital. Batalla d'Aqbat al-Bakr a prop del castell d'el Vacar, a 20 km al nord de Còrdova. 21 de juny, a la Batalla del riu Guadiaro, mor el comte Ermengol I d'Urgell, els bisbes de Barcelona, de Vic i de Girona i uns 3000 combatents catalans. Aquesta batalla fou guanyada pels catalans, que van saquejar Còrdova i en van obtenir un botí enorme de 100.000 dinars.[1][2] El 8 de juliol els catalans abandonen Còrdova.[3]
- Entre setembre i novembre: Deodat succeeix Aeci en el bisbat de Barcelona.
- Pere de Carcassona succeeix a l'Abat Odó com a bisbe de Girona.[4]
- Borrell de Vic succeeix a Arnulf de Vic com a bisbe de Vic.[5]
Mesquita Jameh de Ferdows, a Iran - Comença l'Emirat de Balànsiya (taifa) degut al desmembament del califat de Còrdova. El règul llibert eslau Mubarak és el seu primer gobernant.[7][8]
- L'Emirat de Turtuixa comença a separar-se amb la desfeta del Califat de Còrdova (data aproximada).[9]
- Sorgeix l'Emirat de Dàniyya amb el desmembrament del Califat de Còrdova. El primer emir és l'esclau llibert Mujàhid.[10][11]
Península ibèrica
- 23 de juliol: Es restaura a Hixam al-Muàyyad bi-L·lah com a califa de Còrdova després de la mort de Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, assassinat pel general d'origen eslau, Wadih.[12]
- Al novembre els amazics, enemics dels catalans arriben a Qurtuba després de sotmetre Malaqa, Jayyan i Algesires i la bloquegen, però el general Wàdih, líder dels rebels musulmas, aliats dels catalans, intenta fugir abans de ser interceptat. El 4 de novembre els amazics destrueixen Madīnat al-Zahrā, al costat de Qurtuba.[13]
Europa:
- Primavera: sortida probable de l'expedició víking de Thorfinn Karlsefni a Vinland Amèrica del Nord.[14]
- Març: l'emperador romà d'Orient, Basili II Bulgaròcton, envia l'exèrcit a la Península Itàlica per reprimir la revolta de Melus de Bari a Bari. Després d'un setge de 61 dies, el Catepan Basili Argyre torna a ocupar la ciutat (1011). Melus fuig a Benevent i a Alemanya, on l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic li confereix el títol de príncep de Pulla.[15]
- 5 de maig: els danesos baten els anglesos a la batalla de Ringmere a Norfolk i fan pillatges a l'Ànglia de l'Est i a Cambridgeshire.[16]
- 25 de desembre (o 2011): El rei Robert II de França proclama la Pau de Déu a Orleans.[17]
.JPG)
Altres continents
- juliol - El general Ly Long Uan transfereix la capital a Dai La, que rebateja amb el nom de Thang Long (ciutat del drac que vola) (futura Hanoi)[18] i es proclama rei del Đại Việt amb el nom de Lý Thái Tổ.[19]
- Octubre - el sultà Mahmud de Ghazna ataca Multan (Panjab), el governador de la qual havia abjurat de l'islam i s'havia revoltat el desembre de l'ay 1007. El sultà sotmet el Panjab i captura la ciutat de Multan.[20]
- Segona invasió de Goryeo per part de la Dinastia Liao (Corea).[21]
Remove ads
Naixements
Països catalans i Occitània
- (aprox) Artau I de Pallars Sobirà (m. 1081), Comte de Pallars Sobirà entre els anys 1049 i 1081. Va sostenir guerres contra el seu cosí Ramon V de Pallars Jussà atacant les terres del Comtat de Pallars Jussà.[22]
- Odó de Poitiers (m. 1039), duc de Gascunya (1032 - 1039), Comte de Poitiers i Duc d'Aquitània (1038-39).[23]
Península ibèrica
- Garcia II de Castella (mort assassinat l'any 1029). Últim comte-sobirà de Castella entre els anys 1017 i 1029.[24]
- Gomes Echigues, cavaller, governador de la zona d'entre Duero i Miño i senyor de Felgueiras al Regne de Lleó.[25]
Europa i imperi romà d'orient
- Adalberó III de Metz (m. 1072), bisbe de Metz.[26]
- Adalberó de Wurtsburg, Bisbe de Würzburg (m. 1090), partidari del papa a la Querella de les Investidures i proclamat sant.[27]
- Annó II de Colònia, arquebisbe de Colònia entre el 1056 i el 1075. Fou regent del Sacre Imperi Romanogermànic durant la minoria d'edat d'Enric IV. Fou canonitzat i declarat sant.[28]
- Ariald de Milà, sant cristià, reformador dels monjos de Milà.[29]
- Arlette de Falaise (m. 1050), mare de Guillem I d'Anglaterra. Concubina del duc de Normandia Robert I de Normandia.[30]
- Sant Benó de Meissen (m. 1106). Monjo alemany, bisbe de Meissen.[31]
- Eberhard de Trier, arquebisbe de Trèveris entre els anys 1047 i 1066.[32]
- Elionor de Normandia, filla de Ricard II de Normandia, Comtessa de Flandes degut al seu matrimoni amb Balduí VI de Flandes.[33]
- Eustaqui I de Boulogne (m. 1047), Comte de Boulogne entre els anys 1033 i 1047.[34]
- Gebeard de Salzburg (m. 1088), arquebisbe de Salzburg entre els anys 1060 i 1088. Serà un dels oponents principals de l'emperador Enric IV durat la controvèrsia de les investidures.[35]
- Joan V de Gaeta (aprox) - cònsol i duc de Gaeta entre els anys 1012 i 1032.[36]
- Levente d'Hongria (aprox), - fill petit de Taksony d'Hongria que donarà suport a la Revolta pagana de Vata.[37]
- Miquel IV el Paflagoni (m. 1041) , Emperador romà d'Orient entre els anys 1034 i 1041. Durant el seu regnat pateix diversos complots, fa front als búlgars als balcans i intenta reconquerir Sicília que estava en mans dels normands.[38]
- Otló de Ratisbona (m. 1072). Monjo benedictí de l'abadia de Sant Emmeran a Ratisbona. Arquitecte i escriptor.[39]
- Sigfrid I de Sponheim, progenitor de la Casa de Sponheim. Comte de Sponheim entre el 1044 i el 1065 i marquès de la Marca Hongaresa.[40]
Werner I, comte d'Habsburg
Altres continents
- Akkadevi, princesa de la Dinastia Chalukya de Karnataka, a l'Índia (m. 1064).[42]
- Koorathalvar, filòsof indi, deixeble de Ramanuja.[43]
- Al-Nasawí, matemàtic persa (m. 1075).[44]
Emperador Song Rezong de la Xina - Tunka Manin, emperador de l'imperi de Ghana entre els anys 1062 i 1078. Últim dirigent ghanès abans de la conquesta almoràvide.[46]
- Jia Xian (aprox.), matemàtic xinès.[47]
Remove ads
Necrològiques
.jpg)
Països catalans i Occitània
- 21 de juny, Castell Vacar, Espiel: Ermengol I d'Urgell, comte d'Urgell.[48]
- 1 de setembre - Abat Odó, bisbe de Girona. Mor a causa de les ferides de guerra de l'expedició dels comtes catalans contra Còrdova.
- Castell de Calonge de Segarra - Arnulf de Vic, bisbe de Vic. Mor a causa de les ferides de guerra de l'expedició dels comtes catalans contra Còrdova.[4]
Alt relleu de l'abat Odó al monestir de Sant Cugat del Vallès - 20 de setembre - Sal·la, Bisbe d'Urgell entre els anys 981 i 1010. Fou fill del vescomte de Conflent Isar.[49]
Península ibèrica
- 1 de setembre, Califat de Còrdova: Aeci, bisbe de Barcelona, mort durant les operacions militars catalanes contra els cordovesos.
- Qurtuba - Àixa al-Qurtubiyya, poeta andalusina en llengua àrab, filla del poeta Ibn Hazm.[50]
- Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, quart califa de Qúrtuba (1009) i onzè califa omeia, besnet d'Abd-ar-Rahman III. Sulayman és proclamat califa pels amazics i demana ajuda al comte de Castella Sanç I Garcia de Castella, amb qui vencen al general Wadih abans que aquest s'alii amb els comtes catalans. Morí assassinat per Wadih.[51]
Europa i imperi romà d'orient
- Berta de Borgonya, infanta de Borgonya i reina consort de França entre els anys 997 i 1003, esposa en segones núpcies de Robert II de França.[52]
Sant Ansfried - Cathal mac Conchobar mac Taidg, rei de Connacht, Irlanda, entre els anys 973 i 1010.[54]
- David de Kakhètia, Korikoz i rei de Kakhètia, a geòrgia, entre els anys 976 i 1010.[55]
- Joan Curcues, Catepà d'Itàlia i general de l'Imperi Romà d'Orient. És un dels militars més importants de l'imperi i protagonista de l'època de les conquestes de l'imperi al segle X.[56]
.JPG)
Altres continents
- Abu'l-Nasr Muhammad últim governant farihúnida de Guzgan, a l'Iran, entre els anys 1000 i 1010.[57]
Fujiwara no Korechika - Kang Cho, general coreà de Goryeo.[59]
- Abu Sahl 'Isa ibn Yahya al-Masihi, metge, astrònom i filòsof persa cristià de l'església jacobita mort al Tabaristan.[60]
- Vijayanandi, matemàtic i astrònom indi.[61]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads