Conill domèstic
conill europeu que fou domesticat a l'edat mitjana / From Wikipedia, the free encyclopedia
El conill domèstic és un conill europeu que fou domesticat a l'edat mitjana per a la producció de laurices durant el període de quaresma. Sorgits del conill de bosc i criats originalment en semillibertat en grans espais tancats, els conills de granja són petits mamífers herbívors que es diferencien molt poc de la forma salvatge. Igual que el seu avantpassat silvestre, pertanyen a l'espècie Oryctolagus cuniculus, classificada dins l'ordre dels lagomorfs, la família dels lepòrids i el gènere Oryctolagus. Es caracteritzen igualment per les seves fortes potes posteriors, adaptades a la locomoció a salts, i les seves llargues orelles. Les seves dents creixen contínuament i els permeten rosegar els aliments. També practiquen la cecotròfia, que consisteix a reingerir part dels seus excrements per tornar-los a digerir. El conill domèstic és un animal social però molt territorial que pot ser dòcil o fins i tot afectuós envers els humans si s'acostuma a la seva companyia des de petit. Hi ha més de 100 races de conills domèstics, que foren catalogades a principis del segle xx. Totes descendeixen del conill europeu domesticat durant l'edat mitjana a l'Europa occidental, una època relativament recent en comparació amb altres animals domèstics.
Oryctolagus cuniculus domesticus | |
---|---|
El papallona anglès és una de les moltes races de conills domèstics que existeixen. | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Lagomorpha |
Família | Leporidae |
Gènere | Oryctolagus |
Espècie | Oryctolagus cuniculus |
Subespècie | Oryctolagus cuniculus domesticus |
El conill domèstic, particularment prolífic, dona a llum ventrades nombroses en intervals curts, particularment als centres de cria comercials. Fàcil de criar però relativament fràgil, inicialment se'l mantingué sobretot per la seva carn, però amb l'aparició dels conills Angora se'n començà a fer servir el pelatge i els pèls. Actualment és utilitzat com a animal de laboratori i ha esdevingut un animal de companyia (ACE) popular, particularment els conills nans, fins al punt que s'organitzen exposicions de conills i concursos de salt. La multitud de races foren creades mitjançant una selecció realitzada pels humans per adaptar-les als diferents usos que se'n fa. El conill domèstic viu entre 5 i 8 anys de mitjana, amb un màxim de 15.
En general, el conill ha tingut un impacte significatiu en la cultura per la seva dolçor i la seva prolificitat. És un símbol lunar de fertilitat. Avui en dia se l'associa principalment a l'univers infantil.