Consell de l'Escola Nova Unificada
consell regulador de l'ensenayament republicà / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) va ser una institució (inicialment "Comitè") creada el 27 de juliol de 1936 a Barcelona. L'impulsor i primer president va ser Joan Puig i Elias.
Antiga escola del Consell de l'Escola Unificada, al barri de la Salut (Barcelona) | |
Dades | |
---|---|
Nom curt | CENU |
Tipus | organització |
Història | |
Creació | 17 juliol 1936 |
Data de dissolució o abolició | febrer 1939 |
Governança corporativa | |
Seu | |
Presidència | Joan Puig i Elias (1936–1939) |
Es pretenia crear una escola nova, gratuïta, única, laica, amb coeducació i en llengua catalana per substituir l'escola de tendència confessional, i que el nou règim escolar estigués inspirat en els principis racionalistes del treball, assegurant que tot obrer pogués arribar des de l'escola primària als estudis superiors segons la seva capacitat.[1][2]
La finalitat del decret era organitzar els edificis, intervenir en el nou règim docent, coordinar l'ensenyament i organitzar edificis adequats.[1] Era un repte considerable atès que el 1930 a tot Catalunya hi havia 3.049 escoles i en calien quasi el doble (5.641) per poder respondre a les necessitats d'alfabetització i educació bàsica.[3] La situació era comparable a les Balears (248 escoles per construir) i al País Valencià (2.450 escoles per fer).[4] La finalitat pedagògica era promulgar per a tothom una cultura bàsica i sòlida que formés persones desenvolupades en tots els aspectes, capaces d'aportar activitats concretes a benefici dels mateixos individus i de la societat en general.[5]
El pedagog llibertari i anarquista Joan Puig i Elias (1898-1972), continuador de l'obra de Francesc Ferrer i Guàrdia (tot i que la seva tasca se centra en el treball escolar), va ser l'iniciador del CENU. Puig va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Barcelona i va obtenir el títol de mestre el 1919. La seva pedagogia posava el nen al centre de l'ensenyament. No educava només la raó, sinó també els sentiments, en contacte constant amb la natura. Afiliat a la CNT des de la seva joventut, va presidir a partir de 1932 la secció de mestres del Sindicat d'intel·lectuals i Professionals Liberals de Barcelona. El juliol del 1936 ocupà la presidència del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU).[6][7] La institució va ser dissolta el febrer de 1939 per la dictadura franquista.[8]