Constel·lació del Pegàs
constel·lació / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Pegàs (Pegasus) és una constel·lació de l'hemisferi nord anomenada així degut al mític Pegàs el cavall alat de la mitologia grega. Fou esmentada en el segle I dC per Claudi Ptolemeu a l'Almagest i catalogada per William Herschel el 1783. És una de les 88 constel·lacions modernes i una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques. Pegàs és la setena constel·lació del cel per extensió (1.121 graus quadrats). Les estrelles més brillants de Pegàs, Markab (α Pegasi), Scheat (β Pegasi), de la segona magnitud, i Algenib (γ Pegasi), de la 3a magnitud, formen el triangle de l'ala del cavall.
Pegàs | |
---|---|
Nom en llatí | Pegasus |
Abreviatura | Peg |
Genitiu | Pegasi |
Simbologia | Pegàs |
Ascensió recta | 23 |
Declinació | 15 |
Àrea | 1121 graus quadrats Posició 7a |
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 5 |
Estel més brillant | ε Peg (2,39m) |
Meteors |
|
Limita amb | |
Visible a latituds entre +90° i −65°. Durant el mes d'octubre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. |
El cos del cavall està constituït per un quadrilàter format per Markab, λ Pegasi, ι Pegasi i ξ Pegasi. Les potes anteriors de Pegàs estan compostes per dues estrelles de la 4a magnitud que no tenen designació de Bayer, tenen números de Flamsteed: 1 Pegasi i 9 Pegasi. Enif (ε Pegasi) (de la 3a magnitud) i Baham (θ Pegasi) formen les potes de darrere. ρ Pegasi i σ Pegasi apareixen a la coa, però són poc brillants (cinquena magnitud). Matar (η Pegasi) (de 3a magnitud) i π Pegasi (el musell) formen el cap de Pegàs. Sadalbari (μ Pegasi) està situada a la base del seu coll. Les tres estrelles més brillants de Pegàs formen, amb Sirrah (α Andromedae), un asterisme anomenat el «Quadrat del Pegàs».[1][2] Sirrah era abans assignat a Pegàs amb la designació δ Pegasi.