Constitució de Belarús
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Constitució de la República de Belarús, belarús: Канстытуцыя Рэспублікі Беларусь, Kanstytusyja Respubliki Belaruś rus: Конституция Республики Беларусь, Konstitutsiya Respubliki Bielarus, és la llei fonamental de Belarús.[1] Adoptada el 1994, tres anys després que el país declarés la seva independència de la Unió Soviètica, aquest document formal estableix el marc de l'estat belarús i el govern i enumera els drets i les llibertats dels ciutadans. La Constitució va ser elaborada pel Soviet Suprem de Belarús, l'antic cos legislatiu del país, i va ser millorada pels ciutadans i experts legals. Els continguts de la Constitució inclouen el preàmbul, nou seccions, i 146 articles.[2]
L'estructura i el contingut de la Constitució van estar molt influenciats per les constitucions de les potències occidentals i per les experiències de Belarús durant l'era soviètica. Si bé gran part de la Constitució estableix les funcions del govern i poders, una secció completa detalla els drets i llibertats reconeguts als ciutadans i residents. La Constitució ha estat esmenada en dues ocasions des de l'aprovació inicial, el 1996 i el 2004. Els dos referèndums que van ser qüestionats per observadors independents i capdavanters de l'oposició del govern van augmentar el poder de la presidència sobre el govern, que va eliminar els límits als mandats de la presidència.