El cop d'estat de 1964 al Gabon va ser perpetrat entre el 17 i el 18 de febrer de 1964 per oficials militars gabonesos que es van aixecar contra el president gabonès Léon M'ba. Abans del cop, el Gabon era considerat un dels països políticament més estables de l'Àfrica.[1] El cop va resultar de la dissolució de la legislatura gabonesa per part de M'ba el 21 de gener de 1964 i, durant una presa de poder amb poques baixes, 150 conspiradors colpistes van detenir M'ba i membres del govern. A través de Ràdio Libreville, van demanar al poble del Gabon que mantingués la calma i van assegurar que la política exterior del país, favorable a França, no canviaria. Es va formar un govern provisional i els dirigents del cop d'estat van posar com a president el diputat Jean-Hilaire Aubame, que era el principal opositor polític de M'ba i que no havia participat en el cop. Mentrestant, van enviar M'ba a Lambaréné, a 250 quilòmetres de la capital gabonesa, Libreville. El poble gabonès no es va rebel·lar ni va reaccionar quan es va assabentar del cop, la qual cosa l'exèrcit va interpretar com un senyal d'aprovació.
Després de ser informat del cop pel Cap d'Estat Major del Gabon Albert-Bernard Bongo, el president francès Charles de Gaulle va decidir restaurar el govern de M'ba, honrant un tractat de 1960 signat entre el govern deposat i França quan el Gabon es va independitzar. Amb l'ajuda de paracaigudistes francesos, el govern provisional va ser enderrocat durant la nit del 19 de febrer i M'ba va ser restituït com a president. Posteriorment, M'ba va empresonar més de 150 dels seus opositors i va prometre un «càstig total» sense cap mena de perdó ni pietat. Aubame va ser sentenciat a 10 anys de treballs forçats i 10 anys d'exili, sentència que va ser posteriorment commutada. Durant aquest temps, el president envellit es va tornar cada vegada més solitari i va optar per romandre al seu palau presidencial sota la protecció de les tropes franceses. En els tres anys següents, a M'ba li van diagnosticar un càncer; va morir el 28 de novembre de 1967.