Cotximí
From Wikipedia, the free encyclopedia
El cotximí, conegut també com a laymón és la llengua dels pobles cotximís que van ocupar la major part de la Península de Califòrnia fins a la seva extinció, ocorreguda probablement a principis del segle xx. Tot i així, l'INEGI xifra en 88 els parlants d'aquest idioma.
laymón | |
---|---|
Tipus | llengua morta, llengua, llengua extinta i llengua no-escrita |
Ús | |
Parlants | 88 (2010)[1] |
Autòcton de | Mèxic |
Estat | Baixa Califòrnia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Hoka-Sioux hoka-sioux llengües yuma-cochimí | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | cap valor |
Institució de normalització | Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI) |
Codis | |
ISO 639-3 | coj |
Glottolog | coch1272 |
Ethnologue | coj |
IETF | coj |
L'agrupació lingüística cotximí comprenia dos grans grups: el cotximí meridional i el cotximí septentrional. La línia divisòria entre aquestes dues grans agrupacions la constituïa la Missió de San Ignacio de Kadakaamán, en el nord de l'actual Baixa Califòrnia Sud. Es coneix la llengua gràcies a alguns escrits llegats pels jesuïta que van evangelitzar la Península de Califòrnia al segle xviii. Amb base en l'anàlisi d'aquests textos, ha estat possible establir una relació entre l'antic cotximí i la resta de les llengües de la família yuma-cochimí, de la qual constitueix un grup independent i de les que se'n separà vers el 1000.[2]