Cremador
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un cremador és un dispositiu que genera una flama deguda a una combustió, la finalitat de la qual és escalfar alguna cosa. Les característiques del cremador dependran de si el combustible (gas natural, hidrogen, acetilè, fuel, carbó, etc.) utilitzat és sòlid, líquid o gasos, tot i que hi ha cremadors que poden funcionar amb tipus de combustibles diferents (normalment líquids i gasosos). El cremador barreja el combustible amb un comburent (normalment aire, que conté oxigen) per tal d'ésser cremat.
Per aconseguir una combustió de qualitat, en la que s'aprofitin al màxim els combustibles i s'obtinguin la menor quantitat de residus és molt important realitzar una bona mescla de combustible i comburent amb les proporcions adequades.
Els més simples regulen el fluix del combustible que es crema en contacte amb l'aire ambient. Atès que la combustió només té lloc en fase gasosa, els cremadors de combustibles líquids o sòlids (carbó polvoritzat) han d'assegurar la polvorització del combustible i barrejar-lo uniformement amb l'aire necessari per a la combustió. Certs combustibles, com el petroli i el fueloil pesant, han d'ésser escalfats abans de la polvorització.[1]