Cretaci superior

El Cretaci superior és la més recent de les dues grans subdivisions del període Cretaci. Començà fa uns 100 milions d'anys i acabà en fa 65 milions. El Cretaci rep el seu nom dels famosos penya-segats blancs del sud d'Anglaterra, que daten d'aquesta època.^[2]

Període	Època	Estatge	Edat (Ma)
Paleogen	Paleocè	Danià	(més recent)
Cretaci	Superior	Maastrichtià	72,1 ± 0,2
		Campanià	83,6 ± 0,2
		Santonià	86,3 ± 0,5
		Coniacià	89,8 ± 0,3
		Turonià	93,9
		Cenomanià	100,5
	Inferior	Albià	~ 113,0
		Aptià	~ 125,0
		Barremià	~ 129,4
		Hauterivià	~ 132,6
		Valanginià	~ 139,8
		Berriasià	~ 145,0
Juràssic	Superior	Titonià	(més antic)
Comissió Internacional d'Estratigrafia (2020)[1]

Fou un període de gran èxit pels dinosaures, amb l'aparició i diversificació de molts nous tipus, com ara els tiranosàurids, hadrosaures, ancilosaures i ceratòpsids a Asiamèrica (l'oest de Nord-amèrica i l'est d'Àsia) i titanosaures i abelisaures a Gondwana.

Les aus esdevingueren cada vegada més comunes i diverses fins que superaren els pterosaures, que s'hagueren de conformar amb nínxols ecològics cada cop més especialitzats.

Als oceans, els mosasaures aparegueren sobtadament i experimentaren una radiació evolutiva espectacular. També aparegueren els taurons moderns i es diversificaren els pliosaures policotílids i els elasmosaures. Aquests predadors s'alimentaven dels nombrosos peixos teleostis, que després evolucionaren a formes més avançades (neoteleostis).

A l'acabament del període Cretaci es diversificaren les plantes amb flor, i els marsupials didèlfids i els primitius mamífers placentaris també esdevingueren comuns. La fi del període arribà amb l'extinció del Cretaci-Paleogen.

Referències

1. «Taula Cronostratigràfica Internacional v. 2020/03» (PDF). Comissió Internacional d'Estratigrafia. [Consulta: 17 març 2021].
2. «Cretaci superior». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.